El conseller delegat de CaixaBank sosté que la intel·ligència artificial farà més productiu el sector financer, però admet que alguns sectors hauran d’afrontar ajustos d’ocupació a mitjà i llarg termini.
El debat sobre la intel·ligència artificial ja no gira únicament entorn de la innovació tecnològica, la productivitat o la competitivitat empresarial. Cada vegada més, la gran pregunta és laboral: quins llocs de treball es transformaran, quins es reduiran i quins sectors hauran de reorganitzar les seves plantilles. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha situat aquesta qüestió al centre del debat econòmic en reconèixer que l’adopció de la IA provocarà “necessitats d’ajustos” a les plantilles d’alguns sectors, tot i que no preveu un impacte significatiu sobre l’ocupació a curt termini. L’afirmació la va fer durant la seva intervenció al VII Fòrum Internacional organitzat per Expansión, segons va informar Europa Press.
El missatge de Gortázar és rellevant perquè prové d’un dels principals bancs espanyols i perquè evita tant l’alarmisme com el triomfalisme. No parla d’una destrucció immediata d’ocupació, però tampoc nega que la intel·ligència artificial modificarà l’estructura de les empreses. La seva tesi és que, a curt termini, la IA no reduirà necessàriament la necessitat de treballadors, sinó que obligarà a posar “més mans a l’obra” per redissenyar processos, reorganitzar tasques i fer una “reenginyeria” interna de moltes funcions empresarials.
La frase és important perquè introdueix un matís que sovint desapareix del debat públic. La intel·ligència artificial no substitueix de cop milers de treballadors d’un dia per l’altre. Abans exigeix inversions, reorganització, formació, integració tecnològica, revisió de processos i canvis culturals dins les companyies. En aquesta primera fase, l’empresa necessita perfils tècnics, gestors del canvi, especialistes en dades, responsables de compliment normatiu, experts en ciberseguretat i professionals capaços d’adaptar l’activitat ordinària a eines noves.
Però la segona fase pot ser diferent. Gortázar va admetre que, a mitjà i llarg termini, caldrà “acabar de veure” les conseqüències. És aquí on apareix la possibilitat d’ajustos de plantilla. Quan els processos ja s’han redissenyat i la IA comença a produir guanys d’eficiència, algunes tasques poden necessitar menys intervenció humana. En sectors intensius en informació, documentació, atenció al client, anàlisi repetitiva o gestió administrativa, l’impacte pot ser especialment visible.
La banca és a primera línia d’aquest canvi. No perquè sigui l’únic sector exposat, sinó perquè combina tres característiques que la converteixen en un terreny especialment favorable per a la IA: enormes volums de dades, processos molt estructurats i una pressió permanent per millorar eficiència. La intel·ligència artificial es pot aplicar a detecció de frau, anàlisi de risc, atenció personalitzada, compliment normatiu, gestió documental, scoring creditici, automatització d’oficines, assessorament financer, prevenció del blanqueig de capitals i ciberseguretat.
Gortázar va defensar que la IA farà “més productiu” tant el sector financer com CaixaBank. Aquesta és la part optimista del diagnòstic. Si la tecnologia permet fer més amb els mateixos recursos, reduir errors, accelerar processos i alliberar temps de tasques repetitives, pot millorar la rendibilitat de les empreses i la qualitat del servei. Però la productivitat sempre té una doble lectura: pot significar més capacitat de creixement, però també menys necessitat d’ocupació en determinades funcions si la demanda no creix al mateix ritme.
El mateix Fons Monetari Internacional ha advertit que la IA afectarà de manera molt intensa les economies avançades. Segons l’FMI, aproximadament el 60% dels llocs de treball en economies avançades poden veure’s impactats per la intel·ligència artificial; aproximadament la meitat d’aquests llocs podrien beneficiar-se de la integració tecnològica, mentre que l’altra meitat podria afrontar una reducció de demanda laboral, salaris més baixos o fins i tot desaparició d’algunes funcions.
A Espanya, el debat comença a concretar-se amb xifres. Funcas va estimar recentment que la IA podria destruir entre 1,7 i 2,3 milions de llocs de treball durant la pròxima dècada, tot i que matisa que no es tractaria necessàriament d’acomiadaments massius immediats, sinó de reducció de tasques, menor reposició de vacants, reorganització de funcions i canvis en la contractació.
Aquesta precisió és fonamental. L’impacte laboral de la IA es pot produir de manera silenciosa. No sempre apareixerà en forma d’un expedient de regulació d’ocupació anunciat públicament. Pot adoptar la forma de jubilacions no cobertes, substitucions que no es fan, departaments que es fusionen, tasques que s’externalitzen menys, nous perfils que substitueixen perfils antics o plantilles que creixen molt menys del que haurien crescut sense automatització.
En el sector financer internacional, els senyals ja són més explícits. Reuters va informar que el conseller delegat de HSBC, Georges Elhedery, ha advertit els seus empleats que la IA destruirà alguns llocs de treball i en crearà de nous, alhora que ha demanat a la plantilla que no es resisteixi al canvi. Standard Chartered, per la seva banda, ha anunciat plans per retallar milers de llocs de treball en funcions no orientades al client durant els pròxims anys, en un context d’automatització i reorganització interna.
La banca espanyola encara no ha plantejat el debat en termes tan durs, però el fons és semblant. Les entitats financeres fa més d’una dècada que redueixen oficines, digitalitzen serveis i ajusten estructures després de fusions, crisis bancàries i canvis en els hàbits dels clients. La IA afegeix ara una nova capa a aquest procés. Ja no es tracta només de tancar sucursals perquè els clients operen des del mòbil, sinó d’automatitzar funcions cognitives que abans requerien empleats especialitzats.
La qüestió de l’escala, mencionada també per Gortázar, serà decisiva. El conseller delegat de CaixaBank va reconèixer que els grans bancs tenen avantatge perquè poden comprar tecnologia, invertir en equips propis, desplegar models d’IA amb més capacitat i absorbir els costos inicials. Tanmateix, també va matisar que l’escala no determinarà per si sola l’èxit. Els bancs petits i mitjans poden compensar el seu desavantatge tecnològic amb estructures més simples, menys burocràcia i més agilitat per transformar processos.
Aquest punt és rellevant per al mapa financer espanyol. Les grans entitats podran construir infraestructures pròpies, negociar amb grans proveïdors tecnològics i aplicar IA en múltiples àrees de negoci. Les entitats mitjanes, cooperatives o especialitzades hauran d’escollir millor on aplicar-la. No podran competir en tot, però sí podran utilitzar la IA per millorar l’atenció al client, reduir càrregues administratives, personalitzar productes o reforçar controls interns.
L’altre gran front és la ciberseguretat. Gortázar va advertir que l’enginyeria social s’ha convertit en la primera via de frau i va defensar la necessitat de millorar les defenses com a indústria, país, economia i persones. La IA no només augmenta la productivitat de les empreses legítimes; també augmenta la capacitat dels delinqüents per crear fraus més sofisticats. Correus falsos més creïbles, trucades amb veus clonades, missatges personalitzats, suplantacions d’identitat i atacs automatitzats poden multiplicar el risc per a clients i entitats.
Per això l’impacte laboral de la IA no serà lineal. Destruirà o reduirà algunes tasques, però augmentarà la demanda d’altres. Hi haurà menys necessitat de determinats processos manuals, però més necessitat d’especialistes en seguretat, dades, compliment normatiu, supervisió algorítmica, auditoria tecnològica i gestió del risc digital. La pregunta no és només quants llocs de treball desapareixeran, sinó si el sistema educatiu, les empreses i les polítiques públiques seran capaços de preparar prou treballadors per als nous llocs.
El Banc Central Europeu també ha subratllat que la IA pot elevar la productivitat a Europa, tot i que els seus beneficis dependran de l’adopció real per part de les empreses. El març del 2026, el BCE va recordar que l’exposició laboral a la IA és més gran en economies avançades pel pes d’ocupacions intensives en tasques cognitives, una idea alineada amb les anàlisis de l’FMI.
El debat arriba en un moment especialment sensible per a Espanya. Gortázar va vincular la discussió tecnològica amb desafiaments estructurals de llarg termini: demografia, accés a l’habitatge i infraestructures energètiques. Segons va recordar, Espanya compta actualment amb 33 milions de persones en edat de treballar i 10 milions majors de 65 anys, mentre que el 2050 hi hauria 30 milions en edat laboral i 15 milions de jubilats, d’acord amb dades de l’AIReF citades pel directiu.
Aquesta evolució demogràfica canvia la interpretació de l’impacte de la IA. En una economia envellida i amb menys població activa, augmentar la productivitat no és només una opció empresarial, sinó una necessitat macroeconòmica. Si hi ha menys treballadors disponibles per sostenir més població jubilada, Espanya necessitarà produir més per hora treballada. La IA pot ajudar a cobrir part d’aquesta bretxa, però també pot agreujar desigualtats si els beneficis es concentren en empreses grans, treballadors qualificats i sectors amb més capacitat d’adaptació.
Gortázar també va defensar la necessitat d’immigració, tot i que va subratllar que cal analitzar quin tipus de formació es necessita i com integrar aquesta població per evitar tensions socials. Aquest punt connecta directament amb la IA. Si la tecnologia canvia la demanda de perfils laborals, les polítiques migratòries, educatives i de formació professional hauran de coordinar-se millor amb les necessitats reals de l’economia.
L’advertència del conseller delegat de CaixaBank, per tant, no es pot llegir com una frase aïllada sobre acomiadaments futurs. És un senyal que les grans empreses espanyoles comencen a interioritzar que la IA tindrà conseqüències organitzatives profundes. La primera etapa serà d’inversió i reenginyeria. La segona, de productivitat. La tercera, probablement, de redimensionament de funcions.
El repte polític i empresarial serà gestionar aquesta transició sense convertir la IA en una font de fractura social. Per fer-ho caldran pactes interns a les empreses, formació contínua, requalificació, transparència en els processos d’automatització i una discussió honesta sobre quines tasques se substitueixen, quins llocs de treball es creen i quins treballadors corren més risc. La pitjor resposta seria negar l’impacte fins que els ajustos arribin de manera abrupta.
En el cas de la banca, la transformació pot ser especialment visible perquè el sector ja ha viscut altres onades d’ajust. La digitalització va reduir oficines; la concentració bancària va reduir duplicitats; l’automatització va eliminar processos manuals; i ara la IA pot afectar tasques d’anàlisi, gestió documental, atenció i suport. La diferència és que aquesta vegada el canvi no es limita a canals físics o processos administratius. Afecta també treball intel·lectual.
La intervenció de Gortázar introdueix, a més, una dimensió europea. El directiu va defensar que Europa necessita més autonomia en energia, seguretat i tecnologia, tot mantenint el vincle amb els Estats Units. Aquesta reflexió és clau perquè la IA europea depèn en gran mesura de proveïdors, xips, núvols i models desenvolupats fora del continent. Si Europa vol que la IA augmenti la seva productivitat sense quedar subordinada tecnològicament, haurà d’invertir en infraestructura, talent, dades i capacitats pròpies.
En definitiva, el missatge de Gortázar conté una advertència i una oportunitat. L’advertència és que la intel·ligència artificial obligarà a ajustar plantilles en alguns sectors. L’oportunitat és que, ben gestionada, pot elevar la productivitat, reforçar la competitivitat i ajudar una economia envellida a sostenir el seu creixement. La diferència entre un escenari i l’altre dependrà menys de la tecnologia en si mateixa que de la manera com empreses, governs i treballadors preparin la transició.
La IA no arriba només per automatitzar tasques. Arriba per redibuixar el contracte laboral de moltes professions. I quan el conseller delegat d’un dels bancs més grans de l’Estat reconeix que hi haurà ajustos, el debat deixa de ser teòric. Entra de ple a l’agenda econòmica del país.
