L’enorme consum d’electricitat, aigua i matèries primeres dels centres de dades obliga a replantejar el model de creixement de la IA per compatibilitzar la innovació tecnològica amb els límits ambientals del planeta.
Fa uns dies, arran del fòrum de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) sobre sostenibilitat, que vaig tenir l’honor de coordinar i que va ser inaugurat per l’honorable Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats, i clausurat per l’excel·lentíssima Sara Aagesen, vicepresidenta tercera del Govern d’Espanya i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic; l’honorable Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya; i la il·lustríssima Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia de Barcelona d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge, i arran dels increments del consum elèctric provocats per l’augment de les temperatures fins a valors mai vistos a Europa, m’he preguntat diverses vegades si la intel·ligència artificial es pot considerar sostenible quan el seu creixement amenaça d’augmentar significativament la pressió sobre els recursos naturals, tenint en compte que cada conversa amb una IA, cada imatge generada i cada model entrenat requereixen una capacitat de càlcul extraordinària allotjada en centres de dades cada vegada més grans.
Sens dubte, la IA s’està convertint en el símbol del progrés tecnològic del segle XXI. Els seus avenços poden ajudar a optimitzar processos industrials, reduir emissions, millorar l’eficiència energètica i accelerar la transició ecològica. Tanmateix, darrere d’aquests fets hi ha riscos significatius i una realitat que no podem ignorar: la IA se sustenta sobre una infraestructura física gegantina que consumeix enormes quantitats d’electricitat, aigua i matèries primeres crítiques.
Si considerem el consum elèctric, cal recordar que, segons l’Agència Internacional de l’Energia, els centres de dades van consumir al voltant de 415 TWh d’electricitat l’any 2024, equivalents a l’1,5 % de tota l’electricitat mundial o, el que és el mateix, al consum elèctric conjunt d’Espanya i Portugal.
Així mateix, diverses estimacions situen el consum d’aigua per a la refrigeració dels centres de dades d’IA al voltant d’un bilió de litres anuals, la mateixa quantitat que es requereix anualment per a 1,8 milions de persones. Una xifra que adquireix una dimensió especialment preocupant en regions afectades per sequeres recurrents.
Alhora, cal tenir en compte que la IA utilitza processadors avançats que requereixen materials escassos com el coure, el liti, el níquel, el cobalt, el gal·li, el germani i diverses terres rares, l’extracció dels quals genera o pot generar importants impactes ambientals: destrucció d’ecosistemes, contaminació d’aqüífers, emissions derivades de la mineria i generació de residus tòxics.
Unes xifres preocupants que exigeixen una revisió precisa de com actuen les IA davant de cada acció que executen i si és necessari desplegar en cadascuna d’elles la totalitat del seu potencial. Cal fer-ho sabent que la intel·ligència artificial no és, per si mateixa, un enemic de la sostenibilitat. Tanmateix, el model actual de creixement de la IA sí que presenta característiques difícilment compatibles amb els objectius climàtics i ambientals del planeta. El consum de recursos dels models actuals exigeix buscar solucions, atès que la IA, més que una aliada de la sostenibilitat, s’ha convertit en un dels seus desafiaments més importants.
Ha arribat el moment de ser conscients de la insostenibilitat de la IA en la seva línia de desenvolupament actual i assumir que no només cal avaluar els sistemes d’intel·ligència artificial per la qualitat de les seves respostes o la seva precisió, sinó també per l’energia, l’aigua i els recursos materials que necessiten per funcionar, en la línia proposada pels defensors de la Green AI, centrats a reduir el cost ambiental de la IA.
La intel·ligència artificial no és, per si mateixa, un enemic de la sostenibilitat. Pot convertir-se en una eina decisiva per optimitzar el consum energètic, gestionar millor els recursos naturals o accelerar la transició ecològica. Tanmateix, perquè això sigui possible caldrà canviar el paradigma actual: deixar de perseguir únicament models cada vegada més grans i potents per desenvolupar sistemes cada vegada més eficients, transparents i responsables.
En definitiva, el veritable progrés no consistirà a construir una intel·ligència artificial capaç de fer més, sinó una intel·ligència artificial capaç d’aconseguir els mateixos resultats utilitzant molts menys recursos i respectant molt millor els límits ambientals del planeta.
La comunitat científica i tecnològica és plenament conscient d’aquest repte i treballa per aconseguir que la intel·ligència artificial sigui molt més eficient i sostenible. La qüestió és qui decidirà les prioritats, quins interessos prevaldran i quan s’anteposaran els criteris de sostenibilitat als d’aconseguir ser els primers a aproximar-se a una superintel·ligència artificial que, si bé actualment no existeix cap evidència que una IA sigui conscient, diversos investigadors i líders tecnològics adverteixen dels riscos que podria plantejar si arribés a superar àmpliament les capacitats humanes.
