El Govern de l’Estat reservarà per primera vegada places específiques per a especialistes en intel·ligència artificial, ciberseguretat i ciència del dada dins d’una Oferta d’Ocupació Pública de més de 37.000 llocs marcada per la digitalització de l’Estat.
L’Oferta d’Ocupació Pública (OOP) del 2026 no és únicament una convocatòria administrativa més. És un senyal polític, tecnològic i econòmic sobre cap a on vol avançar l’Estat espanyol en plena acceleració de la intel·ligència artificial. El Consell de Ministres ha aprovat una oferta de 37.017 places que incorpora per primera vegada perfils especialitzats en IA, ciberseguretat i ciència del dada, en una aposta explícita per transformar l’estructura tècnica de l’Administració General de l’Estat.
L’anunci, fet pel ministre per a la Transformació Digital i de Funció Pública, Óscar López, marca un canvi d’enfocament respecte a les tradicionals ofertes centrades gairebé exclusivament a cobrir jubilacions o dèficits estructurals de personal. El Govern planteja ara una lògica diferent: adaptar l’Administració a un nou cicle tecnològic en què els algoritmes, l’automatització i la gestió massiva de dades es converteixen en peces centrals del funcionament de l’Estat.
La xifra més simbòlica de la convocatòria són les prop de 1.700 places vinculades a Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que inclouran especialistes en intel·ligència artificial, ciberseguretat i ciència del dada. Segons va explicar López, això suposa un increment del 42% respecte a l’oferta de l’any anterior i representa, en paraules del mateix ministre, “la primera vegada de la història” que l’Administració espanyola incorpora específicament aquest tipus de perfils tecnològics avançats.
La dimensió del moviment és rellevant perquè revela una transformació silenciosa de l’ocupació pública. Durant dècades, l’imaginari del funcionari va estar associat a perfils jurídics, administratius o de gestió clàssica. Ara l’Estat comença a competir directament amb grans empreses tecnològiques per matemàtics, enginyers, especialistes en dades, experts en seguretat informàtica i professionals capaços de dissenyar, supervisar i auditar sistemes d’intel·ligència artificial.
El canvi no és casual. La digitalització massiva dels serveis públics ha convertit la tecnologia en infraestructura crítica del funcionament administratiu. Des de la Seguretat Social fins a Hisenda, passant pel SEPE, la DGT, Extranjería o els sistemes sanitaris, l’Estat depèn cada vegada més de plataformes digitals, automatització de processos i anàlisi de dades. La IA apareix ara com la següent fase d’aquesta transformació.
Óscar López va definir aquesta etapa com “la segona fase de la intel·ligència artificial” i va defensar que l’objectiu no és destruir ocupació, sinó transformar-la. “Transformarem ocupacions i no les destruirem”, va afirmar durant la presentació de l’OOP. La frase resumeix la narrativa oficial de l’Executiu: l’automatització no ha de substituir funcionaris, sinó modernitzar el funcionament de l’Administració i millorar la capacitat de resposta de l’Estat.
El nucli tècnic d’aquesta estratègia s’articula al voltant de l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial 2024. Segons va explicar el ministre, la incorporació d’especialistes s’organitzarà en tres nivells diferents. El primer serà el Cos Superior, orientat a direcció estratègica i ciberseguretat; el segon, el Cos de Gestió, centrat en desenvolupament d’aplicacions; i el tercer, Tècnics Auxiliars destinats al suport operatiu. La lògica recorda l’arquitectura clàssica dels cossos funcionarials, però adaptada a un ecosistema dominat per dades, algoritmes i automatització.
La importància d’aquesta reorganització va molt més enllà del nombre de places. El que està en joc és la sobirania tecnològica de l’Estat. Durant anys, bona part de les administracions públiques van dependre de grans consultores i proveïdors privats per desenvolupar sistemes digitals crítics. La irrupció de la intel·ligència artificial ha fet encara més visible aquesta dependència. Si l’Estat no desenvolupa prou capacitats internes, corre el risc de delegar funcions estratègiques en empreses privades que controlen infraestructura, models i dades.
Per això la convocatòria posa tant d’èmfasi en perfils STEM —ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques—. El Govern considera que aquestes capacitats seran essencials per garantir governança ètica dels algoritmes, supervisió de sistemes automatitzats i sobirania del dada. En altres paraules: no n’hi ha prou amb utilitzar IA; l’Estat vol tenir funcionaris capaços d’entendre com funciona, com s’audita i quins riscos implica.
La ciberseguretat ocupa un lloc especialment important en la nova oferta. El context internacional ha convertit la protecció digital en una qüestió de seguretat nacional. Els atacs contra infraestructures crítiques, hospitals, xarxes energètiques o administracions públiques han augmentat en complexitat i freqüència. A més, la mateixa IA està modificant el terreny de joc: automatitza atacs, accelera campanyes de phishing i multiplica la capacitat de generar desinformació o vulnerabilitats a escala industrial.
En aquest context, reforçar els equips públics de ciberseguretat ja no és només una qüestió tècnica. És una prioritat estratègica de l’Estat. El Govern va anunciar, a més, que incrementarà un 30% l’oferta en àrees considerades sensibles, com gestió migratòria, ciberseguretat i atenció ciutadana.
La dimensió política de l’OOP també és important. La convocatòria arriba en un moment en què l’Administració intenta respondre simultàniament a diversos desafiaments estructurals: envelliment de plantilles, digitalització accelerada, pressió migratòria, emergència climàtica i adaptació a la reducció de jornada laboral a 35 hores setmanals en part del sector públic.
L’Executiu sosté que la nova oferta deixarà un saldo positiu de 6.200 ocupacions respecte a les jubilacions previstes, trencant amb la lògica de mera reposició. Però els sindicats rebutgen frontalment aquesta lectura i consideren que el Govern utilitza el discurs tecnològic per ocultar problemes estructurals molt més profunds.
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha acusat l’Executiu de “falta absoluta de transparència” per no haver compartit prèviament les xifres amb els representants sindicals. Segons denuncien, és la primera vegada en vuit anys que el Govern arriba a l’anunci oficial sense haver negociat abans el repartiment territorial i funcional de les places.
El malestar sindical reflecteix una altra tensió de fons: la transformació tecnològica de l’Administració pot obrir oportunitats, però també generar desequilibris interns. Mentre el Govern anuncia milers de places tecnològiques, molts serveis tradicionals continuen funcionant sota enorme pressió per manca de personal. Els sindicats recorden que organismes com el SEPE, la Seguretat Social, Institucions Penitenciàries o les oficines d’Extranjería continuen desbordats.
La recent regularització massiva de migrants va evidenciar precisament aquesta fragilitat. Les oficines administratives van acumular cues, retards i saturació. El mateix ministre va reconèixer que la gestió migratòria serà una de les àrees prioritàries de reforç. Però des de CSIF sostenen que el problema no es resol únicament amb discursos sobre IA i digitalització.
“Això de la digitalització són paraules grandiloqüents amb poca concreció”, adverteixen des del sindicat. La crítica apunta a un risc real: que el relat tecnològic serveixi com a substitut narratiu de reformes estructurals molt més complexes. Digitalitzar procediments no elimina automàticament colls d’ampolla administratius, problemes organitzatius o manca de personal.
La qüestió de fons és com s’integrarà realment la IA dins de l’Administració. Fins ara, bona part de la digitalització pública espanyola s’ha centrat a traslladar tràmits a l’entorn en línia. Però la següent fase implica automatitzar decisions, processar grans volums de dades i utilitzar sistemes predictius o algorítmics en àrees sensibles.
Això obre desafiaments enormes. Un algoritme aplicat a ajudes socials, contractació pública, gestió tributària o prestacions d’atur pot generar biaixos, errors o discriminacions si no està adequadament supervisat. Precisament per això el Govern insisteix en la necessitat de comptar amb especialistes públics capaços d’auditar sistemes i garantir transparència algorítmica.
L’aposta espanyola també s’emmarca dins d’un context europeu més ampli. La Unió Europea intenta posicionar-se com a potència reguladora de la IA davant del domini tecnològic dels Estats Units i la Xina. L’AI Act europeu obligarà les administracions públiques a desenvolupar capacitats internes per avaluar riscos, classificar sistemes d’alt impacte i garantir drets ciutadans davant decisions automatitzades.
Espanya vol situar-se en una posició relativament avançada en aquest terreny. Óscar López va destacar que el 83% dels ciutadans ja es relaciona digitalment amb l’Estat, vuit punts per sobre de la mitjana europea. L’objectiu oficial és digitalitzar almenys un 25% addicional dels serveis públics.
Tanmateix, aquesta xifra també revela una altra realitat: l’Administració espanyola s’està convertint ràpidament en una gegantina infraestructura de dades. Cada tràmit digital, cada expedient electrònic i cada interacció en línia genera informació sensible la gestió de la qual requereix seguretat, interoperabilitat i supervisió.
Aquí és on la ciència del dada adquireix protagonisme. L’Estat necessita especialistes capaços d’interpretar patrons, detectar frau, optimitzar recursos, automatitzar processos i millorar serveis públics a partir de l’anàlisi massiva d’informació. Però també necessita experts capaços d’establir límits i garantir privacitat.
L’alfabetització tecnològica obligatòria per a tots els funcionaris és un altre dels punts més significatius de l’estratègia. El Govern ha anunciat que tots els cursos selectius incorporaran formació específica en digitalització i intel·ligència artificial. La mesura reflecteix una idea important: la IA no serà competència exclusiva d’especialistes. Tot l’aparell administratiu haurà d’aprendre a conviure amb sistemes automatitzats.
Això pot alterar profundament la cultura funcionarial tradicional. Durant dècades, l’Administració va operar amb ritmes i estructures relativament estables. La IA introdueix ara un entorn molt més dinàmic, en què eines, processos i capacitats canvien ràpidament. El funcionari del futur no només necessitarà coneixement jurídic o administratiu; també haurà de comprendre com interactuar amb sistemes digitals complexos.
La transformació afecta fins i tot el concepte de servei públic. L’automatització pot accelerar tràmits, reduir temps i millorar eficiència, però també pot deshumanitzar la relació amb el ciutadà si no es gestiona correctament. El repte serà combinar capacitat tecnològica amb atenció personalitzada i garanties democràtiques.
L’OOP del 2026 simbolitza precisament aquest encreuament de camins. D’una banda, l’Estat intenta modernitzar-se per competir en una economia dominada per dades i intel·ligència artificial. De l’altra, ha d’evitar que la digitalització amplifiqui desigualtats o erosioni capacitats bàsiques d’atenció pública.
La tensió entre modernització i dèficit estructural continuarà marcant el debat. Els sindicats adverteixen que l’Administració continua envellida i sobrecarregada. El Govern respon que la tecnologia permetrà reorganitzar recursos i augmentar eficiència. Tots dos tenen part de raó.
El que sembla clar és que el perfil del funcionari espanyol està canviant. L’Administració ja no busca només advocats, administratius o gestors clàssics. També necessita científics de dades, especialistes en algoritmes, experts en IA i professionals capaços de defensar digitalment les infraestructures de l’Estat.
Aquest canvi reflecteix alguna cosa més profunda que una simple oferta de feina. Indica que la intel·ligència artificial ja no és únicament una qüestió empresarial o tecnològica. S’ha convertit en un assumpte d’Estat.
