“Alguna cosa es va transformar en ell. Es percebia. Estava enfadat, estava alterat”, va declarar Greg Brockman davant una cort de Califòrnia en recordar el moment en què va pensar que Elon Musk podia arribar a agredir-lo físicament.
L’enfrontament entre Elon Musk i OpenAI ha entrat en una fase molt més personal, emocional i destructiva del que ja suggerien les demandes creuades i els atacs públics entre totes dues parts. En el cinquè dia de testimonis del judici que se celebra a Califòrnia per determinar si OpenAI va trair la seva missió fundacional sense ànim de lucre, el president de la companyia, Greg Brockman, va declarar sota jurament que va arribar a témer que Elon Musk pogués agredir-lo físicament durant una reunió interna celebrada el 2017.
L’escena descrita per Brockman dibuixa un moment de ruptura dins del nucli fundador d’OpenAI i ajuda a entendre com una organització creada inicialment com un laboratori obert de recerca en intel·ligència artificial va acabar convertida en l’epicentre d’una de les guerres empresarials i tecnològiques més ferotges del planeta. Segons el directiu, Musk va perdre el control durant una discussió sobre el repartiment accionarial de la futura estructura amb ànim de lucre d’OpenAI i va exigir tenir el control de la companyia. Brockman va assegurar que l’ambient va canviar radicalment en qüestió de segons.
“Alguna cosa es va transformar en ell. Es percebia. Estava enfadat, estava alterat”, va afirmar Brockman durant la seva declaració judicial. El president d’OpenAI va explicar que el comportament de Musk li va fer pensar que podia arribar a agredir-lo físicament. L’escena, reproduïda per diversos mitjans nord-americans presents al judici, afegeix una dimensió gairebé psicològica a una disputa que fins ara s’havia presentat principalment com una batalla jurídica i empresarial.
Segons la informació citada per CNBC, Musk va reaccionar amb fúria després de rebutjar la proposta de repartiment accionarial i va arrencar de la paret un quadre que representava un Tesla Model 3 abans de sortir de la sala de manera airada.
Font: CNBC, cobertura del judici OpenAI vs. Elon Musk.
L’episodi no és un detall anecdòtic. La tensió narrada per Brockman se situa en un moment decisiu de la història d’OpenAI. El 2017, la companyia encara intentava trobar una estructura financera capaç de sostenir l’enorme cost computacional que començava a requerir el desenvolupament de models avançats d’intel·ligència artificial. El laboratori havia nascut el 2015 amb una missió declaradament altruista: desenvolupar intel·ligència artificial avançada en benefici de la humanitat i evitar que quedés concentrada en mans d’unes poques corporacions. Musk havia estat un dels fundadors més visibles i un dels seus principals finançadors inicials.
Però el creixement exponencial de les necessitats de computació i talent va fer que OpenAI comencés a estudiar estructures híbrides que permetessin captar capital massiu sense abandonar formalment la supervisió de l’organització sense ànim de lucre original. Aquest procés és precisament el nucli del judici actual: Musk sosté que OpenAI va trair la seva missió fundacional en evolucionar cap a un model estretament vinculat a Microsoft i orientat a generar beneficis multimilionaris.
La declaració de Brockman aporta context sobre el moment en què aquesta fractura interna va començar a ser irreversible. Segons el seu testimoni, Musk no només volia més influència, sinó control directe de l’organització. Brockman també va afirmar que el fundador de Tesla i SpaceX va arribar a proposar una fusió entre OpenAI i Tesla, iniciativa que va ser rebutjada perquè la resta de fundadors no tenien interès a integrar la companyia dins del sector automobilístic.
Aquest punt és clau per entendre el conflicte actual. Musk sosté avui que OpenAI va ser desviada del seu propòsit original i convertida en una maquinària comercial. Però els actuals responsables d’OpenAI responen que el mateix Musk va pressionar en el seu moment per controlar l’organització i portar-la cap a una estructura diferent. La batalla judicial no gira únicament al voltant dels diners o la governança: també és una disputa pel relat històric de qui va voler transformar realment OpenAI i amb quins objectius.
La tensió emocional del judici ha augmentat encara més perquè les acusacions ja no són només corporatives. Musk ha acusat directament Sam Altman i Greg Brockman d’haver “robat a la caritat”, una expressió extremadament dura en el context d’una organització nascuda sota principis filantròpics. OpenAI rebutja aquestes acusacions i sosté que Musk actua mogut pel ressentiment i la rivalitat empresarial, especialment des del llançament de xAI, la companyia d’intel·ligència artificial fundada pel mateix magnat.
Durant el seu testimoni en dies anteriors, Musk va afirmar sentir-se “un idiota” per haver aportat 38 milions de dòlars a una organització que, segons ell, va acabar convertida en una empresa valorada en centenars de milers de milions de dòlars. Aquesta frase resumeix bona part del ressentiment que travessa el procés judicial. Musk considera que va finançar una iniciativa oberta i orientada a l’interès públic que va acabar evolucionant cap a un actor corporatiu extraordinàriament poderós, estretament alineat amb Microsoft i amb una estratègia comercial agressiva al voltant de ChatGPT.
OpenAI, per la seva banda, insisteix que la transició cap a una estructura limitada amb ànim de lucre era necessària per competir en una cursa tecnològica el cost de la qual es va disparar molt més ràpid del que s’havia previst inicialment. La companyia sosté que desenvolupar models de frontera exigeix inversions gegantines en centres de dades, xips i talent especialitzat, una cosa incompatible amb una estructura purament filantròpica.
La declaració de Brockman també reobre interrogants sobre la personalitat pública i privada de Musk. L’empresari ha construït durant anys una imatge basada en la intensitat, la pressió extrema i el lideratge confrontacional. Exempleats de Tesla, SpaceX i Twitter/X han descrit en diverses ocasions ambients de treball marcats per explosions d’ira, canvis abruptes de criteri i exigències radicals. Tanmateix, escoltar sota jurament que el president d’OpenAI va témer una agressió física eleva la gravetat del relat a un altre nivell.
El judici s’està convertint així en una radiografia de com les tensions personals, ideològiques i econòmiques van modelar el naixement de l’actual indústria d’intel·ligència artificial. El que va començar com una aliança entre investigadors i empresaris preocupats pel risc de concentració tecnològica ha acabat derivant en un ecosistema dominat per rivalitats multimilionàries, lluites pel poder computacional i disputes sobre qui controlarà els futurs models d’IA.
En el fons, el procés també reflecteix una contradicció central del sector: la intel·ligència artificial es va presentar inicialment com una eina destinada a democratitzar coneixement i capacitats, però el seu desenvolupament ha acabat concentrant-se en organitzacions capaces d’invertir desenes de milers de milions de dòlars en infraestructura. OpenAI simbolitza aquesta transformació millor que cap altra empresa. Va néixer com un laboratori obert i avui competeix com un dels actors corporatius més poderosos del món tecnològic.
La figura de Musk ocupa un lloc ambigu en aquesta història. D’una banda, va ajudar a fundar OpenAI precisament per por que Google monopolitzés el desenvolupament d’intel·ligència artificial avançada. De l’altra, va acabar abandonant l’organització i construint posteriorment la seva pròpia companyia, xAI, per competir directament contra OpenAI i Anthropic. La seva evolució reflecteix també la transformació del sector: de l’idealisme inicial a l’enfrontament corporatiu total.
La presència de Shivon Zilis en el judici afegeix una altra capa de complexitat. Brockman va declarar que l’executiva canadenca —que va formar part del consell d’OpenAI i té fills amb Musk— va actuar inicialment com a mediadora entre els fundadors i l’empresari abans d’abandonar OpenAI per treballar al costat d’ell. Aquest detall mostra fins a quin punt les relacions personals, professionals i empresarials s’entrecreuen dins del petit cercle que lidera la indústria mundial d’IA.
Més enllà de l’impacte mediàtic, el judici pot tenir conseqüències enormes sobre el futur d’OpenAI. Si Musk aconseguís demostrar que la companyia va incomplir compromisos fundacionals essencials, podrien obrir-se escenaris jurídics complexos sobre la seva estructura corporativa i les seves obligacions originals. OpenAI, però, insisteix que les acusacions no tenen base i que Musk intenta frenar un competidor directe mitjançant litigis.
La batalla també té implicacions geopolítiques i econòmiques. OpenAI ja no és una simple startup: és una de les empreses més influents de l’ecosistema tecnològic global. Les seves decisions afecten Microsoft, governs, reguladors i indústries senceres. El resultat del judici podria influir sobre com s’interpretaran en el futur les obligacions ètiques d’organitzacions nascudes com a entitats sense ànim de lucre que després evolucionen cap a models comercials.
El procés revela també una transformació més àmplia del capitalisme tecnològic contemporani. Moltes de les grans plataformes digitals van començar embolcallades en discursos idealistes —obrir informació, connectar persones, democratitzar tecnologia— abans de convertir-se en estructures gegants amb incentius financers i poder geopolític immens. OpenAI sembla recórrer ara una trajectòria semblant, accelerada per la velocitat de la cursa de la IA.
En aquest context, la declaració de Brockman funciona gairebé com una escena simbòlica del final d’una època. La imatge de Musk arrencant un quadre del Tesla Model 3 mentre abandona enfurismat una reunió resumeix el col·lapse de l’aliança original entre alguns dels actors més influents de la intel·ligència artificial contemporània. El que hi havia en joc aleshores no era únicament una distribució accionarial: era el control del futur d’OpenAI i, en part, de la direcció de tota la indústria de la IA.
La intensitat emocional del judici també reflecteix fins a quin punt la intel·ligència artificial ha deixat de ser només un camp científic per convertir-se en un espai de poder econòmic, polític i personal. Els protagonistes d’aquesta història no són únicament enginyers o investigadors: són líders empresarials capaços de moure mercats, influir governs i definir infraestructures crítiques del futur digital.
Mentre el judici continua, la imatge pública d’OpenAI i de Musk continuarà sotmesa a pressió. Per a OpenAI, el risc és aparèixer com una organització que va abandonar els seus principis originals. Per a Musk, el perill és consolidar la percepció d’un lideratge impulsiu, dominat per rivalitats personals i comportaments erràtics. Tots dos saben que no s’està lliurant només una batalla judicial: també es disputa el control narratiu de la història de la intel·ligència artificial moderna.
I potser aquesta sigui la dimensió més rellevant de tot el procés. Perquè darrere dels testimonis, les acusacions i les escenes de tensió hi ha una pregunta molt més profunda: qui ha de controlar les tecnologies més poderoses del segle XXI i sota quins principis. La ruptura entre Musk i OpenAI no és únicament un conflicte entre antics socis. És el reflex de com la IA ha passat, en menys d’una dècada, de projecte idealista a camp de batalla empresarial global.
