La IA generativa continuarà essent un àmbit tecnològic en expansió durant el 2025 que incidirà en la millora de la productivitat, de manera transversal, en pràcticament tots els verticals econòmics
El disseny i la fabricació de xips específics per a sectors clau de l’economia és una de les tendències tecnològiques que marcaran el 2025, segons l’equip científic del centre tecnològic Eurecat, que preveu que la intel·ligència artificial generativa seguirà sent un camp en expansió el proper any, amb aplicacions disruptives i una major integració amb tecnologies com la robòtica o la computació quàntica.
El 2025 destacarà també la denominada fermentació de precisió, especialment en els àmbits agroalimentaris, de la biomedicina i mediambiental, mentre que en l’àrea de la sostenibilitat s’espera un auge de tecnologies per a protegir, conservar i potenciar el capital natural, a partir de solucions relacionades amb la intel·ligència artificial, el blockchain, les imatges per satèl·lit o el desenvolupament de nous sensors.
“Eurecat recopila cada any les tendències tecnològiques que marcaran la pauta en les seves àrees d’especialització, que abasten els àmbits digital, industrial, biotecnològic i la sostenibilitat, amb la finalitat de facilitar referències a l’ecosistema empresarial i d’innovació, perquè pugui situar els eixos on poden sorgir oportunitats per anticipar-se i ser diferencial”, destaca el director científic d’Eurecat, Daniel Casellas.
La Llei Europea de Xips impulsarà la competitivitat
D’acord amb el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat, Ricard Jiménez, el 2025 s’haurà de fer front “a un gran repte tecnològic que ve marcat per la Llei Europea de Xips (European Chips Act), que busca reforçar la competitivitat i la resiliència del continent en aquest sector crític, clau per a les transicions digital i verda”.
Segons Ricard Jiménez, durant el proper any el sistema d’innovació “haurà de col·laborar i treballar intensament per aconseguir posicionar a l’estat de l’art un gran ventall d’àmbits tecnològics en microelectrònica, ja que es dibuixa una gran oportunitat perquè al nostre país emergeixi un ecosistema fèrtil al voltant dels semiconductors”.
En la seva opinió, “veurem iniciatives adreçades a dissenyar i fabricar els xips específics que requereixen algunes aplicacions per a sectors claus de la nostra economia, com l’automoció, l’electrònica per a la indústria i la Internet de les Coses (IoT), dispositius mèdics i wearables, entre d’altres”.
Així mateix, segons Ricard Jiménez, el proper any es produiran també iniciatives adreçades a la millora de l’eficiència d’aquests dispositius per aconseguir que sigui una indústria molt més sostenible. Exemples d’això, “seran les tecnologies per a la refrigeració dels semiconductors o els materials per a l’encapsulació dels xips”, afirma.
En clau digital, la intel·ligència artificial generativa “continuarà essent un àmbit tecnològic en expansió durant el 2025 i veurem com les aplicacions basades en aquesta branca de la intel·ligència artificial incidiran en sectors o processos empresarials on la creativitat és un element central i, en general, ajudaran a millorar la productivitat, de manera transversal, en pràcticament tots els verticals econòmics amb aplicacions disruptives, nous models i algorismes millorats i una major integració amb altres tecnologies com, per exemple la robòtica o la computació quàntica”, assenyala el director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat, Joan Mas.
Interès empresarial a l’hora d’invertir en les tecnologies de fermentació
“L’evolució en el sector dels aliments funcionals, les noves proteïnes i nous ingredients amb funció tecnològica i saludable estan transformant l’interès empresarial a l’hora d’invertir en les tecnologies de fermentació”, detalla el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs.
Segons explica, “l’evolució científica i tecnològica d’aquesta tecnologia ancestral, ara capdavantera al sector, permet millorar no solament les funcionalitats i valor nutricional dels productes alimentaris, sinó també aportar nous trets diferencials en el sabor, la textura i la seguretat alimentària, mentre es compatibilitza amb una millor eficiència d’aquests processos”.
Des del seu punt de vista, cal una “menció especial al desenvolupament de processos de fermentació dirigits amb soques de microorganismes editats genèticament, la denominada fermentació de precisió, amb unes possibilitats enormes a curt termini en els àmbits agroalimentaris, de la biomedicina i mediambiental”.
Tecnologies per a protegir, conservar i potenciar el capital natural
D’acord amb el director de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Miquel Rovira, “hi ha un interès creixent en invertir en el capital natural, per tant, aviat veurem com les ciències òmiques, la intel·ligència artificial, les imatges per satèl·lit, la utilització de drons i el desenvolupament de nous sensors, a més de les tecnologies típicament ambientals com ara la restauració ecològica i la descontaminació d’emplaçaments, es faran notòries per a fer realitat un repte que constitueix a l’hora una oportunitat empresarial emergent”.
En aquest respecte, subratlla que “el capital natural és l’estoc disponible al planeta de recursos renovables i no renovables que proporcionen béns i serveis fonamentals, incloent-hi les condicions essencials per a l’existència de les persones i dels que extraiem beneficis, com ara els aliments, l’aigua, la fauna o els boscos, entre altres”.
Per això, afirma Miquel Rovira, “el capital natural s’ha de protegir, conservar i potenciar, i és aquí on Eurecat juga un paper rellevant, ja que el rol de la innovació i de la tecnologia és clau”.
Els agents, un petit pas cap a la intel·ligència artificial general
Des del punt de vista del director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat, el 2025 veurà el desenvolupament d’una nova branca de la intel·ligència artificial, que es comença a identificar com Agentic IA -que es podria traduir com IA agentiva-, que combina diferents tècniques, models i enfocaments d’intel·ligència artificial que “donen lloc a una nova generació d’agents autònoms capaços d’analitzar dades, establir objectius i prendre mesures per assolir-los, tot amb una supervisió humana mínima”.
Aquesta variant de la intel·ligència artificial “portarà a agents autònoms amb un grau de cognició en algunes àrees, gairebé al nivell de la cognició humana, amb la capacitat de resoldre de forma autònoma problemes que canvien dinàmicament”, per tant, “aquesta nova generació d’agents, no només captaran i analitzaran dades del context, sinó que podran definir hipòtesis, assajar solucions i prendre les millors decisions”, apunta Joan Mas.
D’alguna manera, exposa, “la intel·ligència artificial agentiva es pot considerar com un petit pas cap a un estadi superior de la IA, conegut com a intel·ligència artificial general o AGI, avui encara llunyana degut a les dificultats de les màquines d’entendre el context en la seva globalitat i d’aprendre i reaccionar seguint patrons humans”.
En paral·lel, durant el proper any la indústria anirà rebent el suport dels manipuladors mòbils (MoMas per les seves sigles en anglès), que és “una tecnologia robòtica que està escalant molt bé des dels estadis de recerca aplicada”, d’acord amb el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat.
En concret, es preveu que els manipuladors mòbils, que combinen la mobilitat dels robots mòbils autònoms amb la destresa dels braços robòtics, tinguin una adopció generalitzada en diverses indústries, com l’automoció, la logística i l’aeroespacial. La seva capacitat per navegar en entorns complexos i manipular objectes continuarà automatitzant tasques, com la manipulació de materials, les inspeccions i el manteniment.
Des de l’angle digital, una altra tendència que s’espera que s’iniciï durant el 2025 deriva de l’entrada en vigor de la regulació europea de la intel·ligència artificial (IA Act), una normativa que obligarà a certificar els sistemes d’IA que es comercialitzin a Europa.
Segons Joan Mas, “per aquelles aplicacions en les quals una autocertificació no sigui possible, veurem l’aparició d’organismes notificats desplegant els procediments de certificació corresponents per aconseguir el vistiplau d’entitats certificadores, com per exemple, l’Agència Espanyola d’Intel·ligència Artificial, de recent creació”.