Microsoft ja no es conforma que Copilot respongui preguntes: vol que observi, prioritzi, actuï i executi tasques de manera contínua dins del treball diari, just quan Anthropic accelera la seva ofensiva en el mateix terreny.
Durant més d’un any, la cursa de la intel·ligència artificial a l’oficina s’ha explicat com una disputa per tenir el millor assistent conversacional. Però aquesta fase comença a quedar enrere. La nova frontera ja no consisteix només a resumir correus, redactar documents o generar presentacions, sinó a construir agents capaços de treballar amb més autonomia, mantenir context durant períodes llargs, interactuar amb eines reals i executar tasques complexes amb menys intervenció humana. En aquest desplaçament estratègic és on encaixa la informació avançada per The Information sobre els nous plans de Microsoft per a Copilot: la companyia estaria desenvolupant funcionalitats inspirades en OpenClaw per convertir Microsoft 365 Copilot en un sistema molt més agentic, més persistent i més útil per a fluxos de treball continus.
La maniobra no arriba en el buit. Respon a una pressió competitiva cada cop més visible per part d’Anthropic, que en els darrers mesos ha aconseguit fer-se un lloc dins de l’ecosistema de Microsoft i empènyer el mercat cap a agents més capaços, més especialitzats i més orientats al treball real. El canvi de fons és clar: la batalla ja no és només per qui respon millor, sinó per qui treballa millor.
El més rellevant del moviment és el canvi d’ambició que suggereix. Segons informacions recollides per diversos mitjans a partir del reportatge original, Microsoft està explorant capacitats perquè Copilot pugui “funcionar de manera autònoma durant tot el dia” i completar tasques en nom de l’usuari. Entre els exemples hi ha la possibilitat de supervisar el correu d’Outlook, analitzar el calendari i proposar una llista de prioritats o accions de manera proactiva. La idea, en altres paraules, no és que l’usuari pregunti i Copilot respongui, sinó que el sistema es mantingui atent al context operatiu i actuï com una capa de coordinació contínua del treball.
Aquest matís és clau, perquè transforma l’assistent en una peça més propera a un supervisor digital que a un simple chatbot integrat dins les aplicacions d’Office. La referència a OpenClaw reforça aquesta lectura. Aquest tipus de sistemes es defineixen com “la IA que realment fa coses”: buiden safates d’entrada, envien correus, gestionen calendaris o executen accions concretes des d’interfícies conversacionals. És el pas de la IA que parla a la IA que opera.
Microsoft no ha confirmat una adopció directa d’aquest model, però sí que reconeix que explora aquest tipus de capacitats en entorns empresarials. L’objectiu és evident: si Copilot vol consolidar-se com la interfície central de Microsoft 365, necessita deixar de ser una capa d’assistència textual i convertir-se en una capa d’acció. En una suite on ja resideixen el correu, les reunions, els documents i la coordinació interna, el potencial d’automatitzar el “treball de fons” és enorme.
Ara bé, aquest salt també multiplica els riscos. Els agents autònoms impliquen accés a dades sensibles, execució d’accions i gestió de credencials. Per això Microsoft estaria explorant també agents especialitzats per rol —màrqueting, vendes, finances— amb permisos més limitats. La lògica és clara: com més acotat és el perímetre, més controlable és el sistema. Aquesta aproximació encaixa amb l’estratègia més àmplia de la companyia, basada en governança, desplegament controlat i administració centralitzada dins de Microsoft 365.
Les comunicacions oficials de Microsoft apunten en aquesta mateixa direcció. La companyia defensa que Copilot ha de permetre no només entendre què cal fer, sinó executar-ho directament dins del flux de treball. La integració d’aplicacions, la creació d’agents i la seva gestió des d’un entorn administratiu central reforcen aquesta idea: Copilot aspira a ser el lloc on el treball es decideix i s’executa, no només on es redacta.
En paral·lel, Microsoft està reforçant la infraestructura que ha de sostenir aquesta evolució. Copilot Studio incorpora millores en orquestració multiagent, connexió amb eines externes i iteració ràpida de fluxos. Aquest canvi implica passar d’un model únic que respon a peticions puntuals a sistemes complexos on diversos agents cooperen, comparteixen context i executen processos en cadena. En aquest nou escenari, el valor no resideix només en el model, sinó en l’arquitectura que coordina accions, memòria i permisos.
És precisament aquí on Anthropic ha decidit competir amb més força. La companyia ha desenvolupat els seus Managed Agents, dissenyats per separar la lògica de decisió de l’execució pràctica, i per operar en entorns segurs amb sessions controlades. A més, ha consolidat el seu posicionament amb Claude com a motor per a tasques complexes i de llarga durada. El missatge és clar: l’avantatge no serà només qui tingui el millor model, sinó qui construeixi el millor sistema d’agents.
La paradoxa és que Anthropic no competeix des de fora, sinó també des de dins de l’ecosistema Microsoft. La integració de models de Claude en funcionalitats com Researcher dins de Microsoft 365 Copilot reforça el producte, però alhora introdueix una tensió competitiva. Si els usuaris perceben que Claude resol millor certes tasques, Microsoft haurà d’accelerar el desenvolupament de capacitats pròpies per no perdre control sobre la capa de més valor.
Aquest és el punt crític: el domini històric de Microsoft en el programari d’oficina no garanteix el lideratge en la nova capa d’agents. El centre de gravetat del mercat es pot desplaçar cap a sistemes que decideixen, coordinen i executen. En aquest escenari, la suite tradicional pot quedar subordinada a la capa d’orquestració intel·ligent.
També hi ha una dimensió organitzativa profunda. Els agents persistents no només milloren la productivitat; redefineixen la distribució del treball dins les empreses. Qui decideix? Qui supervisa? Quines tasques es poden delegar? Com s’audita el que fa un agent? Aquestes preguntes expliquen per què Microsoft posa tant èmfasi en la governança i per què Anthropic treballa intensament en seguretat i control.
En aquest context, es preveu que esdeveniments com Microsoft Build siguin escenaris clau per presentar aquestes noves capacitats. Si es confirmen, no seran simples millores de producte, sinó una declaració de cap a on evoluciona el programari empresarial.
En definitiva, la notícia no tracta només d’una funció inspirada en OpenClaw. Reflecteix un canvi estructural: Microsoft intenta reposicionar Copilot com una plataforma d’agents capaç de competir en un mercat que evoluciona ràpidament cap a sistemes autònoms, persistents i especialitzats. I ho fa sota la pressió d’un Anthropic que ja no és una promesa emergent, sinó un actor que condiciona el ritme de la indústria.
Fins fa poc, la pregunta era quin model escrivia millor. Ara la pregunta és una altra: quin sistema pot treballar de veritat, amb autonomia i seguretat, dins del nucli operatiu d’una empresa. Aquí es decidirà la pròxima fase de la intel·ligència artificial aplicada al treball.
