La primera encíclica del papa Lleó XIV converteix la intel·ligència artificial en un debat moral, polític i social: no n’hi ha prou amb regular-la, cal impedir que el poder tecnològic substitueixi la dignitat humana.
La primera encíclica del papa Lleó XIV, Magnifica Humanitas, situa la intel·ligència artificial al centre de la doctrina social de l’Església. No com una qüestió tècnica reservada a enginyers, empreses o legisladors, sinó com un dels grans desafiaments morals del nostre temps. El text, publicat el 25 de maig de 2026 i dedicat a “la custòdia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial”, neix amb una clara voluntat programàtica: actualitzar el llegat de Rerum Novarum davant d’una nova transformació històrica. La Santa Seu ja havia anunciat que l’encíclica portaria la signatura del 15 de maig, data simbòlica pel 135è aniversari de l’encíclica de Lleó XIII sobre la qüestió obrera.
La gran novetat de Magnifica Humanitas és que la IA deixa d’aparèixer com una eina ambivalent per convertir-se en una estructura de poder. Lleó XIV adverteix que les tecnologies digitals no són neutrals: poden ampliar la participació, el coneixement i la justícia, però també poden multiplicar desigualtats, reforçar estereotips, manipular la informació, vulnerar la privacitat i concentrar decisions essencials en poques mans. La Cadena SER resumeix un dels nuclis del text: el Papa reclama “un ordre social just en l’era digital”, amb marcs jurídics adequats, vigilància independent, educació dels usuaris i responsabilitat política.
L’encíclica no condemna la tecnologia. El seu punt de partida és més exigent: pregunta qui la controla, amb quins valors es dissenya, a qui beneficia i quin preu paguen els qui en queden fora. El diagnòstic és especialment dur quan aborda la concentració de patents, algoritmes, plataformes, infraestructures i dades en un nombre reduït d’actors. La IA, sosté el Papa, pot acabar condicionant l’accés a la feina, als serveis, a la informació, a la visibilitat pública i fins i tot a la participació democràtica. Vatican News sintetitza el missatge amb una idea central: la intel·ligència artificial ha d’estar al servei de la humanitat, no del poder d’uns pocs.
En aquest sentit, Magnifica Humanitas s’inscriu en la tradició de la doctrina social catòlica, però trasllada l’antiga “qüestió social” a l’ecosistema digital. Si Lleó XIII va respondre a la revolució industrial, Lleó XIV respon a l’automatització, l’economia de dades i la intel·ligència artificial generativa. La pregunta ja no és només com protegir el treballador davant la fàbrica, sinó com protegir la persona davant sistemes opacs capaços de classificar, predir, orientar, excloure o substituir comportaments humans.
Un dels passatges més contundents del debat públic posterior a la publicació és l’advertència sobre el risc que qui controli la IA imposi una visió moral convertida en infraestructura invisible. El País destaca que el Papa veu en la concentració tecnològica una amenaça d’abast polític, social i cultural, fins al punt de vincular-la amb formes emergents de “tecnofeixisme” i amb corrents posthumanistes i transhumanistes que relativitzen la dignitat de tothom.
El nucli antropològic de l’encíclica és clar: la persona no pot ser tractada com a material optimitzable. Lleó XIV rebutja una visió del progrés que mesuri el valor humà per l’eficiència, la productivitat, la capacitat cognitiva o la utilitat econòmica. La IA pot ajudar a diagnosticar malalties, millorar serveis públics, accelerar descobriments científics o ampliar capacitats educatives, però també pot convertir la vida humana en una cadena de dades, puntuacions, perfils i prediccions. Per al Papa, aquest desplaçament és moralment inacceptable si acaba creant ciutadans de primera i de segona.
El text també entra en el terreny laboral. L’automatització no s’ha d’utilitzar com a coartada per a l’exclusió, sinó com una oportunitat per alliberar temps, reduir tasques penoses i millorar la qualitat de vida. Per això Lleó XIV reclama mesures verificables de protecció de l’ocupació, requalificació i participació dels treballadors. No n’hi ha prou amb prometre que la IA crearà noves professions: cal governar la transició, repartir beneficis i evitar que la productivitat tecnològica es tradueixi en precarietat humana.
L’encíclica és especialment rellevant per al periodisme. Lleó XIV denuncia la manipulació informativa, les notícies falses, la polarització algorítmica i la pèrdua d’interès per la veritat. En una societat on l’atenció es monetitza i la mentida es pot automatitzar a escala industrial, la democràcia es debilita. El Papa reclama una “ecologia de la informació” i reivindica el paper d’un periodisme seriós, fins i tot quan incomoda les institucions. El País subratlla que el text arriba a agrair la feina de periodistes que han destapat abusos dins la mateixa Església, una menció d’enorme càrrega simbòlica en una encíclica.
Un altre eix rellevant és la infància. Lleó XIV adverteix de l’ús precoç i descontrolat del mòbil, de l’exposició dels menors a models de negoci basats en capturar l’atenció i dels riscos de captació, xantatge o explotació sexual agreujats per perfils falsos, algoritmes i eines capaces de manipular imatges i vídeos. La IA, en aquest punt, no apareix com una amenaça abstracta, sinó com una tecnologia que pot intensificar danys molt concrets si no existeixen límits públics, educació digital i protecció efectiva.
La dimensió geopolítica tampoc queda fora. El Papa reclama multilateralisme, regles internacionals i control públic de les dades i les tecnologies. La seva crítica no es dirigeix només a les empreses, sinó també als estats que renuncien a governar el canvi tecnològic o el subordinen a la competència econòmica, militar i cognitiva. “Desarmar la IA”, segons la lectura recollida per El País, no significa aturar la recerca ni rebutjar la innovació, sinó impedir que la tecnologia es converteixi en dret automàtic a governar sobre els altres.
Aquí rau la potència política del document. Magnifica Humanitas no es limita a demanar ètica empresarial ni bones pràctiques voluntàries. Exigeix una arquitectura pública: lleis, controls, institucions, educació, participació social i responsabilitat democràtica. La IA no pot quedar tancada en laboratoris, consells d’administració o acords entre grans plataformes. Si afecta la feina, l’escola, la sanitat, la informació, la intimitat i la democràcia, ha de ser discutida per tota la societat.
L’encíclica també connecta la IA amb les desigualtats globals. El funcionament de l’economia digital depèn d’infraestructures materials, consum energètic, extracció de recursos i treball invisible: moderadors de contingut, etiquetadors de dades, entrenadors de models i cadenes laborals mal pagades. Lleó XIV introdueix així una mirada incòmoda per a l’entusiasme tecnològic: darrere del núvol hi ha cossos, territoris, energia, minerals, salaris i danys ambientals. No hi ha intel·ligència artificial neta si es construeix sobre explotació oculta.
El text té, a més, una lectura espiritual. Davant la fascinació per sistemes capaços de generar llenguatge, imatges, prediccions i simulacions, Lleó XIV recorda que cap màquina substitueix la consciència, la compassió, el discerniment moral ni la responsabilitat. La IA pot imitar paraules d’empatia, consell o amistat, però aquesta imitació pot enganyar usuaris vulnerables si es confon amb una relació personal autèntica. La qüestió no és si una màquina sembla humana, sinó què perdem quan acceptem aquesta aparença com a substitut suficient de la humanitat.
Per això Magnifica Humanitas es pot llegir com una encíclica sobre la IA, però també com una defensa d’allò humà en una època d’acceleració. La dignitat no depèn de la capacitat de càlcul. La fraternitat no neix d’una optimització algorítmica. La justícia no es pot delegar en sistemes entrenats amb dades històriques carregades de desigualtat. I l’esperança no consisteix a esperar que la tecnologia resolgui per si sola els conflictes socials, sinó a recuperar la política, la comunitat i la responsabilitat.
El papa Lleó XIV obre així el seu pontificat amb un document d’una forta càrrega doctrinal i pública. El seu missatge és nítid: la IA no ha de ser demonitzada, però tampoc idolatrada. Ha de ser governada. Ha de ser discutida. Ha d’estar al servei de la persona. I ha de quedar sotmesa a un criteri superior al benefici, la velocitat o l’eficiència: la dignitat humana.
