La caiguda de les accions vinculades a OpenAI revela una inquietud creixent als mercats: la intel·ligència artificial exigeix inversions gegantines, però els ingressos encara han de demostrar que poden sostenir aquesta cursa.
Les accions d’algunes de les companyies més exposades al futur d’OpenAI han patit un revés després que transcendís que la firma de Sam Altman hauria incomplert recentment objectius interns de vendes i captació d’usuaris. Segons va informar Bloomberg, títols de socis i inversors com SoftBank Group i Oracle Corporation van caure després que The Wall Street Journal publiqués que la start-up d’intel·ligència artificial no havia assolit diverses fites previstes, reobrint dubtes sobre la sostenibilitat financera del seu model.
La reacció dels mercats no és anecdòtica. OpenAI ja no és només una empresa privada: és el centre d’un ecosistema que inclou fabricants de xips, proveïdors de núvol, inversors institucionals i operadors de centres de dades. Quan apareixen dubtes sobre la seva capacitat de convertir creixement en ingressos, l’impacte es propaga per tota la cadena de valor. SoftBank va arribar a caure prop d’un 10% a Tòquio, mentre Oracle va registrar retrocessos en la negociació prèvia a l’obertura als Estats Units. També es van veure afectades companyies com CoreWeave o AMD, totes elles vinculades al cicle inversor de la IA.
El moment és especialment sensible. OpenAI es troba immersa en una cursa per mantenir el lideratge tecnològic, ampliar la seva base empresarial i finançar infraestructures de gran escala. La companyia ha aconseguit una posició dominant en visibilitat i marca gràcies a ChatGPT, però el mercat ja no es conforma amb creixement d’usuaris. Exigeix una resposta més concreta: si aquest creixement pot traduir-se en ingressos recurrents suficients per sostenir el cost descomunal del seu desplegament tecnològic.
El problema no és la manca de demanda. La IA generativa s’està integrant a empreses, institucions i usos quotidians. Però la clau està en el marge. Cada consulta, cada agent, cada procés automatitzat té un cost computacional elevat. A mesura que els models es fan més complexos, també ho fan els seus requeriments de recursos: GPU, energia, centres de dades, enginyers i infraestructures cloud.
Aquí apareix la tensió que inquieta els inversors. OpenAI ha assumit compromisos massius per assegurar capacitat de càlcul. Oracle, en particular, hi està profundament exposada. Segons diverses estimacions, la companyia té acords multimilionaris per subministrar infraestructura a OpenAI durant diversos anys. Això converteix el seu creixement en gran part dependent de la demanda d’aquesta empresa. Quan aquesta demanda es posa en dubte, també ho fa el valor d’aquests contractes futurs.
El cas de SoftBank reflecteix una altra dimensió del problema. El grup japonès ha apostat fort per la intel·ligència artificial com a vector estratègic. La seva exposició a OpenAI fa que qualsevol dubte sobre el creixement de la companyia es tradueixi immediatament en volatilitat borsària. La caiguda mostra fins a quin punt OpenAI s’ha convertit en un termòmetre del sentiment del mercat sobre la IA.
L’origen del nerviosisme és l’informe que apunta que OpenAI no hauria assolit els seus objectius interns de vendes i usuaris. També suggereix preocupació interna sobre la capacitat de sostenir costos d’infraestructura si els ingressos no creixen al ritme esperat. Aquest punt és clau: la qüestió no és si OpenAI té tecnologia rellevant —que la té— sinó si pot sostenir el seu model econòmic a gran escala.
La situació recorda altres cicles tecnològics. Internet, el streaming o el cloud també van requerir inversions massives abans de generar beneficis consistents. Però la IA combina una escala d’inversió encara més gran amb una competència molt més intensa. Empreses com Anthropic, Google o Meta pressionen el mercat amb alternatives, sovint més barates o més especialitzades.
Aquest context pot fragmentar el mercat. Els usuaris poden continuar utilitzant ChatGPT, però les empreses poden optar per diferents proveïdors segons cost, rendiment o integració. Això dificulta la monetització massiva i obliga OpenAI a competir en múltiples fronts alhora.
La reacció dels mercats també reflecteix un canvi de mentalitat. Durant la fase inicial de la IA generativa, el mercat premiava qualsevol inversió com a senyal de futur. Ara comença a exigir retorn. Les inversions deixen de ser només una aposta i passen a ser una obligació que cal justificar.
Aquest canvi és especialment crític per a empreses com Oracle, que han construït part del seu relat de creixement al voltant de la IA. Si els seus principals clients no creixen al ritme previst, aquest relat es debilita.
El cas de CoreWeave i AMD reforça aquesta lectura. Les dues empreses depenen, en part, de la continuïtat del boom inversor en IA. Qualsevol indici de moderació en el ritme de creixement afecta les seves expectatives.
El que està en joc no és la utilitat de la IA, sinó el seu calendari de rendibilitat. La tecnologia pot transformar sectors sencers, però això no garanteix que totes les inversions actuals generin beneficis immediats.
Per a OpenAI, el repte és doble: mantenir el lideratge tecnològic i demostrar viabilitat econòmica. Ha de seguir invertint en infraestructura sense perdre el control dels costos, i alhora augmentar ingressos per usuari i consolidar clients empresarials.
També ha de gestionar la pressió d’una eventual sortida a borsa. Els inversors públics exigiran claredat sobre el model de negoci, no només sobre la tecnologia. Qualsevol desviació respecte a objectius interns pot complicar aquest relat.
La paradoxa és evident: OpenAI és alhora la companyia més influent del sector i una de les més exposades a les seves pròpies expectatives. El seu èxit ha elevat el llistó fins a un punt on qualsevol desviació genera reaccions immediates.
El que revela aquest episodi és un canvi de fase. La IA deixa enrere l’etapa d’entusiasme acrític i entra en una fase d’escrutini financer. El mercat vol veure números, no només promeses.
Això no invalida la tendència de fons. La intel·ligència artificial continuarà sent un dels principals motors tecnològics de la dècada. Però el camí cap a la rendibilitat no serà lineal.
Per als inversors, la lliçó és clara: l’exposició a OpenAI pot ser una oportunitat, però també un risc concentrat. Per a les empreses, el missatge és igualment evident: la IA no només s’ha de construir, també s’ha de sostenir.
I per al mercat, el senyal és inequívoc: la gran pregunta ja no és si la IA canviarà el món, sinó qui serà capaç de guanyar diners amb ella.
