El Govern vol limitar la intel·ligència artificial a les escoles fins als 14 anys dins d’una ofensiva contra l’excés de pantalles, però el gran debat educatiu serà distingir entre consum digital, addicció tecnològica i ús crític d’una eina que els alumnes trobaran fora de l’aula.
Salvador Illa vol posar una edat a la intel·ligència artificial a les escoles catalanes. El president de la Generalitat ha anunciat la seva intenció de limitar l’ús de la IA als centres educatius fins als 14 anys com a part d’una estratègia molt més àmplia per reduir l’exposició dels infants i adolescents a les pantalles, combatre comportaments digitals problemàtics i recuperar hàbits que el Govern considera essencials per a l’aprenentatge: llegir llibres, escriure a mà, mantenir la concentració i reforçar les relacions personals sense la intermediació constant de dispositius electrònics.
La proposta no apareix aïllada. Forma part d’un paquet de més de 60 mesures que la Generalitat prepara al voltant de l’anomenat benestar digital de la infància i l’adolescència. El Govern treballa, a més, amb la perspectiva de convertir una part d’aquestes recomanacions en normativa. Segons va explicar el mateix Illa, l’objectiu és actuar dins de les competències catalanes «tan aviat com sigui possible», tot i que buscant consens i evitant una aplicació precipitada. L’executiu preveu treballar en un avantprojecte de llei sobre pantalles i entorn digital que vol tenir preparat al març.
La qüestió, però, va força més enllà de determinar si un estudiant de 12 o 13 anys pot obrir ChatGPT, Gemini, Claude o qualsevol altra eina generativa durant una classe. La decisió obliga a respondre una pregunta educativa més complexa: la intel·ligència artificial s’ha de tractar fonamentalment com una altra pantalla de la qual cal protegir els menors o com una nova eina intel·lectual que hauran d’aprendre a utilitzar?
Illa situa la IA dins del problema de les pantalles
El plantejament del president català parteix d’una preocupació que excedeix àmpliament la intel·ligència artificial. Illa va parlar a RAC1 de la necessitat de combatre l’«addicció a les pantalles» i va defensar el concepte de «benestar digital»: utilitzar la tecnologia buscant un equilibri en què els beneficis siguin superiors als riscos.
El Govern es basa en la nova Guia de Salut Digital elaborada per la Generalitat, que reuneix recomanacions sobre l’exposició dels infants i adolescents a dispositius i entorns digitals. El document forma part d’una estratègia que aborda els riscos associats a un ús excessiu de mòbils, tauletes, xarxes socials i altres serveis digitals. L’executiu planteja mesures diferents segons les edats i vol endurir algunes restriccions ja introduïdes als centres educatius.
La preocupació disposa de dades que expliquen la urgència política. Segons informació del Departament de Salut recollida per la Cadena SER, un 34% dels adolescents presenta un ús problemàtic de les xarxes socials, caracteritzat per pèrdua de control, utilització compulsiva i malestar quan no es poden connectar. Durant els caps de setmana, els joves passen una mitjana de set hores diàries amb el mòbil.
És en aquest context que Illa incorpora la intel·ligència artificial. El seu plantejament és que les decisions s’adoptin seguint criteris científics i que el límit dels 14 anys respongui a les recomanacions dels experts consultats pel Govern.
Apagar pantalles i obrir llibres
L’altra meitat del discurs d’Illa no parla de tecnologia, sinó de lectura. El president ha relacionat explícitament la reducció de les pantalles amb la necessitat de recuperar el contacte dels infants i adolescents amb els llibres.
El seu missatge conté una reivindicació cultural, a més d’educativa. Illa ha citat Mercè Rodoreda, Joanot Martorell, Miguel de Cervantes i Ramon Llull per advertir que l’excés de pantalles no pot provocar que les noves generacions perdin l’hàbit de llegir. També ha defensat recuperar el llibre de text com a referència dins de les aules, tot i que ha presentat aquesta última qüestió com una posició personal que s’haurà de discutir dins del debat educatiu obert pel Govern.
El lema utilitzat en un dels actes institucionals resulta inequívoc: «Apaguem pantalles, obrim llibres». La Generalitat vol reforçar la lectura, l’escriptura i l’oralitat i tornar a convertir els llibres en objectes quotidians dins dels centres educatius. L’objectiu declarat és que Catalunya disposi d’un model propi de benestar digital per als infants i adolescents.
El debat apareix, a més, en un moment delicat per a l’educació catalana. El Govern ha obert un procés de discussió més ampli sobre el sistema educatiu que abordarà l’escola inclusiva, la formació del professorat, la incorporació de nous alumnes, la tecnologia a les aules, la direcció dels centres i altres problemes estructurals. El procés ha de culminar l’abril del 2027.
Una IA no és necessàriament TikTok
Aquí apareix, però, un dels principals interrogants de la proposta. Posar dins d’una mateixa categoria el telèfon mòbil, les xarxes socials, els vídeos de consum ràpid i una eina d’intel·ligència artificial pot resultar útil per establir límits d’exposició digital, però no necessàriament per dissenyar una política educativa.
Una pantalla és el suport. El que és decisiu educativament és què hi fa l’alumne.
Passar dues hores consumint vídeos breus de manera compulsiva no constitueix la mateixa activitat cognitiva que mantenir una conversa en anglès amb una IA, demanar-li que expliqui de tres maneres diferents una equació, utilitzar-la per entendre per què un programa informàtic conté un error o comparar críticament una resposta de ChatGPT amb un llibre de text.
Això tampoc no significa que qualsevol d’aquests usos sigui automàticament positiu. Un alumne pot utilitzar una IA per evitar pensar, copiar uns deures, generar una redacció que no ha escrit o resoldre mecànicament un exercici. Però també pot utilitzar exactament la mateixa tecnologia per preguntar, experimentar, contrastar i aprendre.
El repte educatiu consisteix precisament a distingir tots dos comportaments.
Prohibir abans d’ensenyar
L’edat introdueix una altra dificultat. Un estudiant que tingui prohibit utilitzar IA al centre fins als 14 anys no necessàriament deixarà d’utilitzar-la fora de l’escola. Les eines generatives ja s’estan integrant en cercadors, telèfons, sistemes operatius, aplicacions ofimàtiques i plataformes d’ús quotidià.
La qüestió és, per tant, què passa quan l’instrument desapareix de l’aula però continua existint a casa.
L’escola sempre ha tingut, entre altres funcions, la d’ensenyar a utilitzar eines intel·lectuals amb criteri. Ensenya a buscar informació, avaluar fonts, interpretar textos, fer càlculs i construir arguments. L’arribada de la IA hi afegeix una nova alfabetització: comprendre què pot fer un model, què no pot fer, per què es pot inventar informació, com comprovar una resposta i quan utilitzar-lo perjudica l’aprenentatge en lloc de millorar-lo.
Un alumne no necessita conèixer tots els detalls tècnics d’un gran model de llenguatge. Però sí que pot aprendre que una resposta formulada amb seguretat no necessàriament és certa.
Aquesta competència serà difícil d’adquirir si la IA es converteix únicament en una cosa que l’escola manté fora de les seves portes.
El risc de delegar abans d’haver après
Això no invalida la preocupació del Govern. Hi ha un argument educatiu sòlid per limitar determinades utilitzacions de la IA durant les primeres etapes de l’aprenentatge: abans de delegar una capacitat cognitiva, cal haver-la desenvolupat.
Una calculadora és extraordinàriament útil, però aprendre aritmètica continua sent necessari. Un corrector ortogràfic pot ajudar a escriure, però no elimina la necessitat de conèixer la llengua. Un GPS facilita arribar a una destinació, però pot reduir la nostra capacitat d’orientació si en depenem completament.
Amb la IA passa una cosa semblant, tot i que a una escala molt més gran.
Si un infant utilitza sistemàticament un model generatiu per resumir abans d’haver après a identificar les idees principals d’un text, redactar abans d’haver desenvolupat capacitat expressiva o resoldre problemes abans d’adquirir raonament matemàtic, l’eina es pot convertir en un substitut de l’aprenentatge.
El desafiament és establir quan ajuda i quan substitueix.
I aquesta distinció probablement requerirà més precisió que una frontera única basada exclusivament en l’edat.
Llegir llibres i introduir IA no han de ser objectius incompatibles
La contraposició entre intel·ligència artificial i lectura tampoc no és inevitable. Es pot defensar més lectura, més escriptura manual, menys mòbils i, simultàniament, una introducció pedagògica i limitada de la IA.
Un estudiant pot llegir Tirant lo Blanc sense ChatGPT i després utilitzar una eina d’IA per contrastar interpretacions, detectar errors del model o analitzar com canvia una resposta quan es formula una pregunta de manera diferent.
La mateixa fal·libilitat de la IA es pot convertir en material educatiu.
Demanar als alumnes que trobin cinc errors en una resposta generada per un model pot ensenyar més sobre fonts, raonament crític i verificació que simplement advertir-los que la intel·ligència artificial s’equivoca.
L’objectiu no hauria de ser necessàriament introduir més tecnologia a les aules, sinó ensenyar millor quina tecnologia mereix ser utilitzada, quan i per a què.
La regulació encara necessita concreció
Hi ha, a més, qüestions pràctiques que l’anunci encara ha de resoldre. Què significa exactament «prohibir la IA» fins als 14 anys? S’impedirà utilitzar qualsevol eina generativa? També quan la faci servir un professor davant dels alumnes? En quedaran excloses aplicacions educatives que incorporin IA de manera invisible? Què passarà amb els cercadors que integrin respostes generatives? I amb els processadors de textos, traductors, correctors o plataformes d’aprenentatge que incorporin models d’IA?
La frontera tecnològica és cada vegada menys evident.
La IA està deixant de ser una pàgina web concreta on un estudiant decideix entrar. Comença a convertir-se en una funcionalitat integrada dins del programari.
Per això, el pas d’una recomanació política a una llei necessitarà definicions molt més precises. El Govern ha expressat la seva intenció de transformar les recomanacions en regulació dins de les seves competències, però els detalls tècnics i normatius seran determinants per conèixer l’abast real de la mesura.
També hi ha aparegut ja la crítica política. El portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, va qualificar la proposta de «campanya publicitària» i va reclamar concrecions al Govern en matèria educativa. És una valoració política atribuïda al seu autor, però evidencia que l’anunci obrirà una discussió parlamentària sobre el contingut i l’aplicació de la mesura.
El veritable debat és què significa aprendre en l’era de la IA
Catalunya no està discutint únicament quant de temps han de passar els menors davant d’una pantalla. Està començant a discutir una cosa força més important: quines capacitats humanes ha de garantir l’escola quan les màquines ja poden redactar, resumir, traduir, programar, resoldre exercicis i produir continguts en segons.
Protegir la lectura sostinguda, l’escriptura, la memòria, la concentració i el raonament té encara més sentit en un món envoltat d’intel·ligència artificial. Precisament perquè una màquina pot produir una resposta immediatament, serà més important que l’alumne tingui prou coneixements per saber si aquella resposta mereix confiança.
L’escola no es pot convertir en una cursa per introduir l’última eina tecnològica. Però tampoc no hauria de confondre tota la tecnologia amb el mateix problema.
Un mòbil, TikTok, un videojoc, un llibre electrònic i ChatGPT poden aparèixer en una pantalla, però produeixen experiències radicalment diferents. La qüestió educativa no s’hauria de reduir al nombre d’hores davant d’un dispositiu, sinó incorporar quina activitat s’hi fa, amb quina finalitat, a quina edat i sota quin acompanyament pedagògic.
La proposta d’Illa té la virtut d’obrir aquesta discussió i de situar en primer pla un problema real: una infància sotmesa a una enorme pressió digital necessita límits. La dificultat serà construir aquests límits sense convertir la protecció en desconeixement.
Perquè els alumnes d’avui viuran i treballaran en un món ple d’intel·ligència artificial. La pregunta decisiva per a l’escola catalana no serà únicament fins a quina edat l’ha de mantenir fora de l’aula.
Serà a partir de quina edat, de quina manera i amb quin criteri ha de començar a ensenyar a utilitzar-la.
