L’Executiu aprova una inversió pública de 719 milions d’euros, crea la societat que liderarà la candidatura espanyola i converteix Móra la Nova en un dels projectes estratègics més ambiciosos de l’Europa digital.
El Govern espanyol ha fet aquest dimarts el pas més important fins ara per intentar que Espanya allotgi una de les primeres gigafactories europees d’intel·ligència artificial. El Consell de Ministres ha aprovat una inversió pública de 719 milions d’euros a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT) i ha autoritzat la constitució de la societat que impulsarà la candidatura espanyola a una de les grans infraestructures de computació avançada promogudes per la Comissió Europea.
La decisió representa un salt qualitatiu per a un projecte que fins ara es trobava en fase de disseny institucional. Amb finançament compromès, estructura accionarial definida i lideratge executiu identificat, la candidatura espanyola entra en la fase decisiva d’una competició europea destinada a determinar on es construiran algunes de les infraestructures més importants per al desenvolupament de la intel·ligència artificial durant la pròxima dècada.
La proposta espanyola situa Móra la Nova (Ribera d’Ebre) com a seu principal de la gigafactoria i San Fernando de Henares (Madrid) com a emplaçament complementari. El projecte aspira a convertir tots dos enclavaments en una de les plataformes de computació per a intel·ligència artificial més importants d’Europa i en una peça clau de l’estratègia comunitària per reduir la dependència tecnològica respecte dels Estats Units i la Xina.
La notícia, avançada per EFE i confirmada després del Consell de Ministres, suposa un reforç decisiu de la candidatura catalana, que des de fa mesos defensa Tarragona com la millor ubicació per acollir una de les futures AI Gigafactories europees.
Una de les inversions públiques més importants en IA a Espanya
Els 719 milions d’euros aprovats pel Govern constitueixen una de les inversions públiques més elevades realitzades fins ara a Espanya vinculades específicament al desenvolupament d’infraestructures per a la intel·ligència artificial.
L’aportació es canalitzarà a través de la SETT, coneguda popularment com la “SEPI digital”, i permetrà a l’Estat participar directament en l’accionariat del consorci que presentarà formalment la candidatura davant la Comissió Europea.
La magnitud econòmica del projecte va molt més enllà d’aquesta aportació inicial. La candidatura preveu mobilitzar prop de 4.000 milions d’euros d’inversió publicoprivada, una xifra que la converteix en una de les iniciatives industrials i tecnològiques més ambicioses plantejades a Espanya durant les darreres dècades.
L’objectiu és clar: garantir que Europa disposi de capacitat pròpia per entrenar models avançats d’intel·ligència artificial, desenvolupar serveis digitals estratègics i reduir la dependència d’infraestructures situades fora del continent.
Actualment, la major part dels grans centres de computació destinats a entrenar models d’IA de frontera es concentren als Estats Units i, en menor mesura, a la Xina. Europa disposa de talent científic, universitats, centres de recerca i capacitat industrial, però continua patint un dèficit significatiu de potència computacional a gran escala.
Les gigafactories d’intel·ligència artificial són la resposta de Brussel·les a aquesta situació.
Móra la Nova, candidata a convertir-se en capital europea de la computació avançada
L’elecció de Móra la Nova com a seu principal del projecte té una enorme càrrega simbòlica i estratègica.
Situada a la Ribera d’Ebre, la localitat aspira a passar de ser un històric nus ferroviari i logístic a convertir-se en un dels grans centres europeus de computació avançada.
La ubicació respon a diversos factors. D’una banda, la disponibilitat de sòl i la possibilitat de desenvolupar una infraestructura de grans dimensions. De l’altra, la proximitat a corredors energètics i logístics de primer nivell.
També hi ha una dimensió territorial important. La Ribera d’Ebre afronta els pròxims anys amb el repte de redefinir part del seu model econòmic davant el futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. En aquest context, la gigafactoria apareix com una oportunitat de reindustrialització basada en sectors de gran valor afegit.
Per al territori, el projecte no representa únicament una infraestructura tecnològica. Pot esdevenir un motor de transformació econòmica capaç d’atraure empreses, talent, recerca i noves activitats vinculades a la intel·ligència artificial.
Un consorci amb l’Estat, grans empreses i la Generalitat
Un dels aspectes més destacats de la nova fase és la composició accionarial de la societat creada per impulsar la candidatura.
El capital estarà repartit entre administracions públiques i grans empreses privades amb experiència en infraestructures, telecomunicacions, finances i tecnologia.
El bloc privat controlarà el 51% de la societat. Dins d’aquest grup destaquen tres grans actors: Telefónica, Banco Santander i ACS, amb una participació propera al 15,7% cadascun.
També hi participarà Multiverse Computing, una de les empreses tecnològiques més prometedores de l’Estat en l’àmbit de la computació quàntica i la intel·ligència artificial.
Per la banda pública, la SETT controlarà el 47,99% del capital, mentre que la Generalitat de Catalunya participarà inicialment amb un 1% a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl).
Aquesta estructura pretén transmetre a Brussel·les una imatge de solidesa institucional, estabilitat financera i cooperació entre administracions i sector privat.
Francesc Fajula dirigirà el projecte
Una altra de les novetats rellevants és el nomenament de Francesc Fajula com a director executiu de la iniciativa.
Fajula, fins fa pocs mesos director general de Mobile World Capital Barcelona, serà l’encarregat de coordinar la candidatura, dirigir la nova societat i liderar les relacions amb les institucions europees.
La seva experiència en l’ecosistema tecnològic català i internacional és considerada un dels grans actius del projecte.
Durant els darrers anys, Mobile World Capital s’ha consolidat com un dels principals instruments de projecció internacional de Barcelona en àmbits com la connectivitat, la innovació digital, la intel·ligència artificial i l’emprenedoria tecnològica.
La incorporació de Fajula busca reforçar la credibilitat de la candidatura davant Brussel·les i dels potencials socis industrials globals.
El paper clau del Barcelona Supercomputing Center
Tot i que la infraestructura principal s’ubicaria a Tarragona, un dels grans arguments de la candidatura és l’existència d’un ecosistema científic i tecnològic ja consolidat a Catalunya.
El Barcelona Supercomputing Center (BSC) és un dels grans referents europeus en computació d’alt rendiment.
El seu superordinador MareNostrum constitueix una peça fonamental de l’estratègia científica europea i aporta experiència acumulada en simulació avançada, intel·ligència artificial, processament massiu de dades i computació d’altes prestacions.
Els promotors del projecte consideren que la proximitat entre la futura gigafactoria i el BSC permetria crear sinergies úniques a escala europea.
No es tractaria només de disposar de capacitat de càlcul, sinó de connectar aquesta infraestructura amb investigadors, universitats, startups, empreses tecnològiques i sectors industrials.
La gran batalla europea per la sobirania tecnològica
La candidatura espanyola forma part d’una competició molt més àmplia.
La Comissió Europea vol desplegar diverses gigafactories d’intel·ligència artificial distribuïdes pel continent per garantir que Europa disposi d’infraestructures pròpies capaces d’entrenar models de nova generació.
Aquestes instal·lacions estaran equipades amb desenes de milers de processadors especialitzats i proporcionaran serveis a empreses, administracions, centres de recerca i startups.
L’objectiu és democratitzar l’accés a una capacitat computacional que avui continua concentrada en mans d’un nombre reduït de gegants tecnològics nord-americans.
La iniciativa forma part de l’estratègia europea per reforçar la seva autonomia tecnològica en un moment en què els Estats Units concentren laboratoris com OpenAI, Anthropic, Google DeepMind, Meta o xAI, mentre la Xina accelera la seva pròpia carrera per liderar la IA.
Energia, sostenibilitat i talent
La construcció d’una gigafactoria també planteja reptes importants.
El primer és energètic. Les instal·lacions necessàries per entrenar models avançats consumeixen quantitats enormes d’electricitat. Garantir un subministrament estable, competitiu i sostenible serà una de les condicions indispensables per al seu èxit.
La tradició energètica de Tarragona i la Ribera d’Ebre és un dels arguments que reforcen la candidatura, però també obliga a abordar qüestions relacionades amb la sostenibilitat, la refrigeració i la integració ambiental.
El segon gran repte és el talent.
La gigafactoria podria generar centenars de llocs de treball directes i milers d’indirectes, però molts requeriran perfils altament qualificats: enginyers de sistemes, especialistes en xarxes, experts en centres de dades, professionals de ciberseguretat, científics de dades i especialistes en intel·ligència artificial.
Per això serà imprescindible reforçar la col·laboració entre universitats, centres de formació professional i empreses.
Molt més que un centre de dades
Un dels errors habituals és considerar aquestes infraestructures com simples centres de dades.
Les gigafactories europees estan concebudes com a plataformes estratègiques per al desenvolupament científic, industrial i tecnològic del continent.
La seva missió serà facilitar la creació de nous models d’intel·ligència artificial, accelerar la digitalització dels sectors productius, millorar la competitivitat empresarial i reforçar l’autonomia tecnològica europea.
La candidatura de Tarragona aspira precisament a exercir aquest paper.
No es tracta només d’instal·lar milers de GPU en una gran infraestructura industrial. Es tracta de construir una peça fonamental de la futura arquitectura tecnològica europea.
Una decisió que va més enllà de Tarragona
L’aprovació de la societat i dels 719 milions d’euros representa un punt d’inflexió.
Per primera vegada, el projecte disposa de finançament públic compromès, socis empresarials definits i una estructura formal per competir davant Brussel·les.
La decisió afecta directament Tarragona, Catalunya i Espanya, però també forma part d’una discussió molt més àmplia sobre el paper d’Europa en la intel·ligència artificial.
La pròxima dècada estarà marcada per la capacitat dels països per desenvolupar models propis, controlar infraestructures crítiques i participar en la nova economia del coneixement.
Les gigafactories són una de les peces centrals d’aquest tauler.
Móra la Nova aspira a convertir-se en una d’elles.
I amb la decisió adoptada pel Govern espanyol, aquesta possibilitat és avui una mica més a prop de convertir-se en realitat.
