L’ordinador quàntic del Barcelona Supercomputing Center arriba als 35 cúbits, s’integra a MareNostrum 5 i queda obert a investigadors, administracions i empreses a través de la Xarxa Espanyola de Supercomputació: Espanya ja no només experimenta amb tecnologia quàntica, comença a operar-la.
Espanya ha fet un pas rellevant en la cursa per la computació quàntica. El Govern ha anunciat l’ampliació de la capacitat de l’ordinador quàntic instal·lat al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), una infraestructura que ha completat la seva evolució amb un nou processador de 35 cúbits i que queda a disposició de la comunitat investigadora, pública i empresarial a través de la Xarxa Espanyola de Supercomputació. L’operació forma part de Quantum Spain, una iniciativa impulsada pel Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, amb una inversió de 22 milions d’euros.
L’anunci no és només una millora tècnica. És un moviment de política industrial, científica i tecnològica. Espanya vol situar-se al mapa europeu de les tecnologies quàntiques no únicament com a consumidora de capacitats desenvolupades en altres països, sinó com a país capaç de construir, desplegar, operar i obrir a l’ecosistema una infraestructura quàntica pròpia. En un context internacional marcat per la competència entre els Estats Units, la Xina i Europa pel domini de la computació avançada, la ciberseguretat, la intel·ligència artificial i la sobirania digital, disposar de maquinari quàntic accessible en territori espanyol té un valor estratègic.
La infraestructura quàntica del BSC, anomenada MareNostrum Ona, ha incorporat un nou xip de 35 cúbits desenvolupat amb tecnologia europea. Segons Quantum Spain, el sistema ha evolucionat progressivament des d’una capacitat inicial de 5 cúbits fins a assolir la configuració actual. El projecte està integrat a MareNostrum 5, cosa que permet explorar esquemes híbrids on la supercomputació clàssica i la computació quàntica treballin de manera coordinada.
Aquest punt és essencial. La computació quàntica no arriba per substituir immediatament la computació clàssica. Durant anys, el seu desplegament real dependrà d’arquitectures híbrides: superordinadors convencionals capaços de gestionar enormes volums de dades, llançar simulacions, processar resultats i coordinar tasques amb processadors quàntics especialitzats. La potència no estarà només en el nombre de cúbits, sinó en la capacitat d’integrar-los en infraestructures ja operatives i posar-los al servei de problemes científics, industrials i tecnològics concrets.
El BSC és un lloc natural per a aquesta convergència. MareNostrum 5 ja és una de les grans infraestructures europees de supercomputació, i la incorporació de particions quàntiques reforça el seu paper com a laboratori del futur. El salt de MareNostrum Ona no s’ha de mesurar únicament com una xifra —35 cúbits—, sinó com una transició cap a la quàntica operacional. Alba Cervera, investigadora del BSC i coordinadora de Quantum Spain, ho va resumir explicant que el projecte buscava passar dels ordinadors quàntics experimentals al desplegament d’una màquina operacional i, sobretot, mantenir un model obert perquè grups de recerca i empreses puguin accedir a maquinari real integrat en un superordinador.
La idea d’accés obert és una de les claus de l’anunci. En molts països, les capacitats quàntiques queden tancades en laboratoris privats, grans corporacions o centres d’investigació amb accés restringit. Quantum Spain planteja una lògica diferent: obrir la infraestructura mitjançant la Xarxa Espanyola de Supercomputació perquè universitats, centres públics, empreses i administracions puguin experimentar amb maquinari quàntic real. Això pot accelerar l’aprenentatge col·lectiu, generar casos d’ús, formar talent i evitar que la tecnologia quedi concentrada en un grup reduït d’actors.
La Xarxa Espanyola de Supercomputació es converteix així en el canal que democratitza l’accés. No es tracta només de tenir una màquina més potent, sinó d’integrar-la en una xarxa nacional de capacitats científiques. Per als investigadors, significa poder provar algoritmes en maquinari real. Per a les empreses, suposa una via d’aproximació a una tecnologia que pot semblar llunyana però que comença a ser rellevant en sectors com la química, els materials, la logística, l’energia, les finances, la criptografia, la intel·ligència artificial o la simulació.
La computació quàntica continua estant lluny de resoldre de manera general problemes industrials a gran escala, i convé evitar el triomfalisme. Els sistemes actuals encara són sorollosos, sensibles als errors, difícils d’escalar i dependents d’entorns d’operació molt exigents. Però la fase actual no consisteix a prometre una substitució immediata de la computació clàssica, sinó a preparar el terreny: aprendre a programar, dissenyar algoritmes, formar especialistes, provar arquitectures, mesurar límits, construir cadenes de valor i connectar investigació amb indústria.
Aquí rau la importància de Quantum Spain. El projecte, iniciat el 2022, ha estat coordinat pel BSC i compta amb la participació de 27 institucions de referència en investigació i supercomputació, inclosos 14 nodes de la Xarxa Espanyola de Supercomputació, a més del CSIC, l’ICFO i diverses universitats. No és una iniciativa aïllada d’un centre, sinó una estructura de país que intenta articular capacitats distribuïdes.
La participació d’empreses espanyoles també és rellevant. Quantum Spain assenyala que el sistema ha estat instal·lat i posat en marxa per la UTE espanyola Qilimanjaro-GMV, basada en tecnologia superconductora i integrada a MareNostrum 5. Aquesta dada és important perquè connecta ciència, enginyeria i capacitat industrial. En tecnologies estratègiques, no n’hi ha prou amb comprar equipament: importa saber-lo dissenyar, integrar, mantenir, escalar i formar proveïdors locals capaços de participar en la cadena de valor.
L’anunci s’emmarca, a més, en l’Estratègia de Tecnologies Quàntiques d’Espanya 2025-2030, presentada pel Govern amb un pressupost estimat de 808 milions d’euros i la possibilitat d’atraure inversió pública i privada fins a elevar la mobilització total a uns 1.500 milions. L’estratègia s’articula en tres grans àrees: computació, comunicacions i sensòrica, i busca reforçar l’ecosistema espanyol tant de recerca com de mercat.
La secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, María González Veracruz, ha vinculat l’anunci amb aquesta estratègia més àmplia, subratllant que les tecnologies quàntiques han d’enfortir la sobirania digital, millorar la competitivitat i garantir un desenvolupament responsable i segur. La frase connecta amb una de les grans preocupacions europees: no repetir en computació quàntica la dependència que Europa arrossega en semiconductors, núvol, plataformes digitals o intel·ligència artificial fundacional.
La computació quàntica és estratègica perquè pot alterar diversos equilibris alhora. En ciència, permetrà simular sistemes físics i químics amb una precisió difícilment assolible per màquines clàssiques. En farmacologia, pot ajudar a explorar molècules i materials. En energia, pot optimitzar xarxes o accelerar el disseny de nous compostos. En logística, pot millorar problemes d’optimització complexa. En finances, pot transformar models de risc. En ciberseguretat, pot posar en qüestió part de la criptografia actual i obligar a desplegar mecanismes postquàntics. En intel·ligència artificial, pot obrir noves formes de càlcul, encara que moltes de les seves promeses continuen en fase d’investigació.
La pròpia Estratègia de Tecnologies Quàntiques del Govern assenyala aplicacions pràctiques com la planificació ultraprecisa de xarxes elèctriques, el descobriment de nous fàrmacs o la simulació de riscos climàtics. També identifica la privacitat postquàntica com un nou repte dels drets digitals, perquè els futurs ordinadors quàntics podrien trencar sistemes criptogràfics avui àmpliament utilitzats.
Aquest punt és especialment important. La cursa quàntica no és només una cursa per resoldre càlculs més ràpidament. És una cursa per protegir informació crítica. Estats, bancs, infraestructures energètiques, hospitals, comunicacions militars i serveis digitals depenen de sistemes criptogràfics que podrien esdevenir vulnerables quan la computació quàntica assoleixi prou escala. Preparar-se ara no és una exageració futurista: és gestió del risc.
Espanya intenta posicionar-se també en comunicacions quàntiques. L’estratègia nacional inclou la creació d’un Hub de Comunicacions Quàntiques, amb una inversió de 10 milions d’euros, destinat a impulsar casos d’ús, recerca en fotònica quàntica i formació. Aquest àmbit és rellevant perquè les comunicacions quàntiques prometen nous nivells de seguretat en la transmissió d’informació, especialment per a entorns crítics.
L’ampliació de l’ordinador del BSC s’afegeix a una altra fita recent: la posada en marxa de l’ordinador quàntic EuroQCS-Spain al BSC-CNS, cofinançat pel Govern d’Espanya i la Comissió Europea amb una inversió de 9,8 milions d’euros. Aquest sistema afegeix capacitats de codificació analògica complementàries al sistema quàntic ja instal·lat i integra MareNostrum 5 en una arquitectura que combina computació clàssica, quàntica digital i quàntica analògica.
La combinació de MareNostrum Ona i EuroQCS-Spain reforça la idea que el BSC no es limita a allotjar un ordinador quàntic, sinó que està construint un entorn d’experimentació quàntica complet. Segons el Ministeri de Ciència, EuroQCS-Spain s’integrarà a la xarxa europea d’ordinadors quàntics d’EuroHPC, que està desplegant màquines en diversos països europeus. Aquesta connexió europea és decisiva: cap país pot competir sol en una tecnologia tan costosa, complexa i estratègica.
La presència de tecnologia cent per cent europea és un altre missatge polític. En el cas d’EuroQCS-Spain, el desenvolupament del xip i del programari ha estat realitzat principalment per Qilimanjaro Quantum Tech, amb fabricació física del xip a Göteborg. La secretària d’Estat María González Veracruz va destacar que aquest tipus d’iniciatives situen Espanya en una posició “impensable fa només cinc anys”: no importar tecnologia, sinó crear-la.
La sobirania tecnològica no significa autarquia. Espanya no construirà sola tots els components de la computació quàntica global. Però sí que pot decidir en quins nínxols vol tenir capacitat pròpia, quines infraestructures vol operar, quines empreses vol reforçar, quin talent vol formar i com s’integra en cadenes europees de valor.
L’ordinador quàntic de 35 cúbits del BSC també té una dimensió pedagògica. Durant anys, la computació quàntica ha estat percebuda per bona part de la societat com una promesa abstracta, gairebé incomprensible. Obrir la infraestructura a investigadors i empreses pot ajudar a convertir-la en una eina concreta. Els usuaris podran experimentar, equivocar-se, aprendre, comparar resultats, dissenyar algoritmes i formar una comunitat pràctica. Sense aquesta comunitat, una infraestructura avançada corre el risc de convertir-se en un símbol buit.
La conclusió és clara: l’ampliació de l’ordinador quàntic del BSC no és una anècdota tècnica ni una cursa simbòlica per sumar cúbits. És una peça d’una estratègia més àmplia perquè Espanya desenvolupi capacitats pròpies en una tecnologia que pot afectar la ciència, la indústria, la seguretat, la privacitat i la intel·ligència artificial. Quantum Spain ha completat una fita important: construir una infraestructura quàntica operativa, europea, integrada a MareNostrum 5 i oberta a la comunitat.
Ara comença la fase més difícil: convertir aquesta infraestructura en coneixement, casos d’ús, empreses, talent, publicacions, patents, aplicacions i sobirania efectiva. La quàntica no serà una promesa creïble pel que anunciï, sinó pel que permeti fer. Amb MareNostrum Ona, Espanya ha encès una màquina que no només calcula: també mesura l’ambició tecnològica d’un país que vol formar part de la pròxima gran frontera digital.
