Prometheus no vol crear un altre xatbot ni un altre assistent d’oficina: l’aposta de Jeff Bezos és construir un “enginyer general artificial” capaç d’accelerar el disseny, la prova i la fabricació de productes físics complexos, des de motors aeroespacials fins a dispositius mèdics.
Jeff Bezos ha col·locat una nova peça al tauler global de la intel·ligència artificial. La seva startup Prometheus ha captat 12.000 milions de dòlars en una ronda de finançament que situa la seva valoració al voltant dels 41.000 milions, una xifra extraordinària fins i tot per als estàndards inflats de l’actual febre inversora per la IA. Però el més rellevant no és només la dimensió de l’operació, sinó el tipus d’ambició que revela: portar la intel·ligència artificial més enllà del text, del codi o de la imatge per atacar un dels grans territoris encara poc transformats pels models generatius: el disseny i la fabricació de productes físics complexos.
La informació va ser difosa inicialment a les xarxes socials per perfils especialitzats en finançament tecnològic i posteriorment recollida per mitjans com Axios, TechCrunch, The Verge, The Economic Times, GeekWire i New York Post.
Axios va situar l’operació al centre de la nova onada d’IA industrial, destacant que Prometheus ha tancat una ronda Sèrie B de 12.000 milions de dòlars amb una valoració de 41.000 milions. TechCrunch també va informar de l’operació i va subratllar el concepte clau de la companyia: Prometheus està construint un artificial general engineer, un enginyer general artificial orientat a automatitzar i accelerar el disseny i la fabricació de sistemes físics complexos.
The Verge, per la seva banda, va presentar el projecte com l’aposta de Bezos per portar la IA al món físic, amb aplicacions potencials en robòtica, disseny de fàrmacs, fabricació avançada i productes industrials.
Prometheus està cofundada i codirigida per Jeff Bezos i Vik Bajaj, un científic i executiu amb trajectòria a Google X, Verily i Foresite Labs. La combinació no és casual. Bezos aporta capital, visió industrial, experiència en escalabilitat empresarial i obsessió per l’eficiència operativa. Bajaj aporta coneixement científic, experiència en biotecnologia, física, química, innovació profunda i connexió amb projectes on la frontera entre recerca, enginyeria i producte és especialment complexa.
El nom escollit, Prometheus, també té una càrrega simbòlica. En la mitologia grega, Prometeu roba el foc als déus per lliurar-lo als humans. En la versió tecnològica de Bezos, aquest “foc” seria una IA capaç de comprimir anys d’enginyeria en cicles molt més curts. No es tracta d’escriure millors correus electrònics ni de generar imatges més espectaculars. Es tracta de transformar la manera com es dissenyen motors, robots, materials, dispositius mèdics, components aeroespacials, productes electrònics o sistemes industrials.
El concepte d’“enginyer general artificial” és ambiciós i deliberadament evocador. Durant anys, la conversa sobre IA s’ha centrat en la intel·ligència artificial general, o AGI: sistemes capaços de realitzar una àmplia gamma de tasques cognitives al nivell o per sobre dels humans. Prometheus desplaça aquest imaginari cap a l’enginyeria. El seu objectiu no seria crear una intel·ligència general abstracta, sinó una intel·ligència capaç d’actuar sobre el cicle complet de creació d’objectes físics: idear, simular, dissenyar, optimitzar, provar, corregir i preparar per a la fabricació.
Aquest matís és fonamental. La intel·ligència artificial generativa ja ha canviat la producció de text, la programació, el disseny gràfic, l’anàlisi documental i l’atenció al client. Però l’economia real continua depenent de processos físics molt més lents: prototips, cadenes de subministrament, proves de materials, certificacions, fabricació, toleràncies mecàniques, costos de producció, seguretat, logística i manteniment. La promesa de Prometheus és aplicar la velocitat del programari a la duresa del món material.
La diferència entre dissenyar programari i fabricar un motor és enorme. En programari, un error pot corregir-se amb una actualització. En un motor aeroespacial, un dispositiu mèdic o una peça crítica de maquinària, un error pot tenir conseqüències materials, econòmiques o fins i tot humanes. Per això la IA industrial necessita alguna cosa més que creativitat generativa. Necessita simulació física, coneixement de materials, enginyeria de sistemes, control de qualitat, traçabilitat, integració amb la fabricació i capacitat per validar hipòtesis abans de convertir-les en objectes reals.
Aquí rau el gran repte de Prometheus. Construir un model que escrigui codi és difícil. Construir un sistema que entengui com es comporta un aliatge sota estrès tèrmic, com interactuen components mecànics, com s’optimitza una línia de producció o com es redueix el pes d’una peça sense comprometre’n la resistència és una dificultat d’un altre ordre.
Bezos sembla apostar perquè la pròxima gran etapa de la IA no estarà només en oficines i pantalles, sinó en fàbriques, laboratoris, tallers, cadenes de muntatge, instal·lacions aeroespacials i centres de disseny industrial. És una visió coherent amb la seva trajectòria. Amazon no va ser només una botiga en línia; va ser una màquina logística. Blue Origin no és només una empresa espacial; és una aposta per la fabricació aeroespacial a llarg termini. Prometheus encaixa en aquesta obsessió per convertir processos complexos en sistemes més eficients, repetibles i escalables.
La ronda de 12.000 milions situa Prometheus en una categoria excepcional. Poques startups han aixecat tant capital en tan poc temps i amb tan poca exposició pública. Segons les informacions disponibles, la companyia ja havia captat 6.200 milions en una ronda inicial i ara supera els 18.000 milions de finançament acumulat. Entre els inversors citats apareixen JPMorgan, BlackRock, Goldman Sachs, DST Global, Arch Venture Partners i el mateix Bezos.
La presència de grans entitats financeres no és anecdòtica. Indica que Prometheus no es percep només com un experiment científic, sinó com una aposta d’infraestructura industrial. Els inversors no estan finançant una aplicació de consum, sinó la possibilitat de capturar valor en sectors on els cicles de desenvolupament són llargs, els costos d’R+D són enormes i qualsevol millora de productivitat pot traduir-se en avantatges competitius multimilionaris.
La valoració de 41.000 milions també revela una expectativa extrema. Prometheus encara no ha presentat productes comercials detallats ni resultats públics que permetin avaluar la seva tecnologia amb precisió. L’aposta es basa en l’equip, el capital, la visió, l’historial de Bezos i la convicció que la IA aplicada al món físic serà una de les grans plataformes de creixement de la pròxima dècada.
Aquest punt mereix prudència. El mercat de la IA viu una fase en què les grans rondes es justifiquen per la promesa de capturar categories senceres abans que existeixin productes consolidats. OpenAI, Anthropic, xAI, Mistral, Perplexity, Figure AI, Physical Intelligence i altres companyies han demostrat que el capital està disposat a pagar valoracions altíssimes per posicions estratègiques. Prometheus entra en aquest club amb una narrativa diferent: no només IA generativa, sinó IA per fabricar el món físic.
El camp té nom propi: physical AI, intel·ligència artificial física. No es tracta únicament de robots humanoides ni d’automatització de fàbriques. La physical AI busca connectar models d’IA amb entorns materials: màquines, sensors, simuladors, robots, laboratoris, línies de producció i sistemes industrials. Si els grans models de llenguatge van aprendre patrons del text, els models industrials hauran d’aprendre patrons de geometria, força, calor, materials, química, moviment i producció.
L’oportunitat és immensa. El disseny industrial continua sent lent i costós. Un motor, un fàrmac, una pròtesi, un component electrònic o un sistema robòtic poden requerir anys d’iteració entre disseny, simulació, prototipat i prova. Si una IA aconsegueix reduir aquests cicles d’anys a mesos, o de mesos a setmanes, l’impacte econòmic seria profund.
