La suspensió de Claude Fable 5 i Claude Mythos 5 marca un salt històric en la regulació de la intel·ligència artificial: els Estats Units ja no controlen només els xips i els centres de dades, sinó també l’accés directe als models capaços d’alterar l’equilibri global de la ciberseguretat.
Anthropic ha suspès l’accés als seus models d’intel·ligència artificial més avançats, Claude Fable 5 i Claude Mythos 5, després de rebre una directiva del Govern dels Estats Units que invoca motius de seguretat nacional. La decisió representa una de les intervencions més contundents fins ara de Washington sobre el desplegament de models d’IA de frontera.
La notícia sota el títol “Anthropic suspende el acceso a su modelo más avanzado de IA por motivos de seguridad nacional de EEUU” situa el cas al centre d’una tensió creixent: els models més capaços ja no són vistos només com a productes tecnològics, sinó com a actius estratègics comparables a infraestructures crítiques o tecnologies de doble ús.
Reuters va informar que els Estats Units han bloquejat l’accés estranger als models més avançats d’Anthropic després d’una informació inicial d’Axios. Segons aquestes informacions, l’Administració nord-americana va ordenar suspendre l’accés a Fable 5 i Mythos 5 a ciutadans estrangers, empreses estrangeres i governs estrangers, fins i tot si es trobaven dins dels Estats Units, en considerar que aquests sistemes podien tenir implicacions per a la seguretat nacional.
La mateixa Anthropic va publicar un comunicat en què confirmava haver rebut una directiva de control d’exportacions del Govern nord-americà. Segons l’empresa, l’ordre li va arribar el 12 de juny a les 17.21 hores de la costa est i no incloïa detalls específics sobre la preocupació de seguretat nacional invocada. Anthropic explica que la seva comprensió és que el Govern creu haver tingut coneixement d’un mètode per esquivar, o fer un jailbreak, d’una salvaguarda de Fable 5 que impedia utilitzar el model per identificar vulnerabilitats de programari.
La mesura arriba pocs dies després que Anthropic presentés Claude Fable 5 i Claude Mythos 5 com la seva nova generació de models. Fable 5 era la versió pública i àmpliament disponible. Mythos 5, en canvi, estava reservat per a organitzacions de confiança per les seves capacitats avançades en ciberseguretat. La diferència entre ambdós models no era només la seva potència, sinó també el règim d’accés i les salvaguardes que envoltaven els seus usos més sensibles.
El cas és rellevant perquè la IA ha entrat en una nova fase. Durant els darrers anys, el control tecnològic dels Estats Units es va centrar sobretot en xips, maquinària de fabricació de semiconductors, centres de dades i restriccions d’exportació cap a països considerats rivals estratègics. La lògica era clara: qui controla la computació controla una part decisiva de la cursa per la IA. Ara, però, Washington fa un pas més. No es limita a controlar el maquinari que permet entrenar models; intervé també en l’accés al model ja entrenat.
Aquest salt té enormes implicacions. Un model d’intel·ligència artificial avançat no és només programari. És una concentració de capacitats: raonament, programació, anàlisi de documents, interpretació de codi, automatització, visió, planificació i, en el cas de Mythos 5, competències especialment sensibles en ciberseguretat. Per a un govern, aquest tipus d’eina pot ser tan rellevant com un sistema criptogràfic, un material estratègic o una tecnologia militar de doble ús.
La ciberseguretat és el nucli del conflicte. Anthropic havia presentat Project Glasswing com una iniciativa per utilitzar IA avançada en la defensa de programari crític. El programa reunia grans companyies tecnològiques, proveïdors d’infraestructura, empreses de seguretat i organitzacions vinculades al manteniment de codi obert amb l’objectiu de detectar vulnerabilitats abans que fossin explotades. La idea era donar avantatge als defensors davant d’atacants que també podrien utilitzar IA per localitzar errors.
Al juny, Anthropic va anunciar l’expansió de Glasswing a unes 150 organitzacions de més de quinze països, sempre sota requisits de seguretat. Aquesta expansió semblava mostrar que l’empresa volia internacionalitzar l’accés controlat a les seves capacitats defensives. Però la directiva nord-americana canvia el tauler. El que per a Anthropic podia ser col·laboració internacional en ciberdefensa, per a Washington pot ser transferència d’una capacitat estratègica massa sensible.
La paradoxa és evident. Si Mythos 5 és prou potent per descobrir vulnerabilitats desconegudes en programari crític, aleshores pot reforçar la seguretat global. Però aquesta mateixa potència, en mans equivocades, pot servir per trobar vies d’atac. L’eina que ajuda a tancar forats també pot ajudar a obrir-los. Aquesta és la naturalesa del doble ús en la IA avançada: el valor defensiu i el risc ofensiu procedeixen de la mateixa capacitat.
Anthropic no nega la sensibilitat dels seus models. De fet, havia restringit Mythos 5 des del primer moment i havia dissenyat Fable 5 com una versió pública amb salvaguardes reforçades. L’empresa afirma que Fable 5 incorporava mecanismes per impedir usos perillosos en ciberseguretat, biologia, química i altres àmbits d’alt risc. Tanmateix, el Govern nord-americà hauria considerat insuficient aquesta arquitectura o hauria rebut indicis que almenys una de les seves barreres podia ser esquivada.
La companyia discrepa del fonament de l’ordre. Segons el seu comunicat, va revisar una demostració de la tècnica que suposadament permetia eludir la salvaguarda i va concloure que només s’havia utilitzat per identificar un nombre reduït de vulnerabilitats conegudes i menors. Anthropic sosté que no se li va proporcionar una explicació tècnica detallada ni evidències específiques suficients per justificar una mesura tan àmplia. Tot i això, va complir la directiva i va suspendre l’accés.
Aquesta diferència entre compliment i desacord és important. Anthropic no es rebel·la contra el Govern, però tampoc valida plenament la decisió. L’empresa presenta la suspensió com una mesura abrupta, adoptada per complir una ordre legal, i expressa l’esperança de resoldre el malentès i restaurar l’accés. En altres paraules: accepta l’autoritat, però discuteix el diagnòstic.
L’abast de la suspensió és ampli. Segons les informacions disponibles, l’ordre afectaria els models Fable 5 i Mythos 5 i s’aplicaria a persones estrangeres, inclosos estrangers dins dels Estats Units i fins i tot empleats de la companyia que no siguin ciutadans nord-americans. Anthropic, per evitar incompliments, hauria optat per desactivar l’accés de manera generalitzada mentre determina com aplicar la directiva.
La mesura introdueix una pregunta de gran transcendència: qui pot utilitzar la intel·ligència artificial més avançada. Fins ara, el debat públic se centrava en si els models havien de ser oberts o tancats, públics o privats, gratuïts o de pagament. Ara s’hi afegeix una altra capa: nacionalitat, jurisdicció, llicències d’exportació i seguretat nacional. La IA de frontera comença a assemblar-se menys a una aplicació global i més a una tecnologia estratègica sotmesa a permisos.
Això pot canviar la geografia de la intel·ligència artificial. Si els Estats Units restringeixen l’accés a models avançats per nacionalitat, empreses estrangeres, investigadors internacionals i aliats podrien quedar subjectes a controls més estrictes. La conseqüència immediata pot ser una fragmentació del mercat. La conseqüència a mitjà termini pot ser un incentiu perquè altres països accelerin models propis, infraestructures nacionals i aliances alternatives.
Europa observarà aquest cas amb especial atenció. La Unió Europea ha construït el seu marc d’IA al voltant de la regulació per risc, la protecció de drets i l’exigència de transparència. Els Estats Units, en canvi, estan utilitzant una lògica de control d’exportacions i seguretat nacional. Ambdues aproximacions poden convergir en alguns punts, però responen a prioritats diferents. Europa pregunta quins riscos assumeix el ciutadà. Washington pregunta quines capacitats poden caure en mans d’adversaris.
Per a les empreses europees, la directiva obre un problema pràctic. Si una companyia utilitzava Fable 5 o esperava accedir a Mythos 5 per a tasques de ciberseguretat, programació avançada o anàlisi de programari, pot quedar-ne exclosa d’un dia per l’altre. Això demostra un risc creixent de dependència tecnològica: quan les eines crítiques provenen d’empreses nord-americanes sotmeses a decisions del Govern dels Estats Units, l’accés pot canviar per motius aliens al client.
La intervenció també obre un precedent. Si el Govern dels Estats Units pot bloquejar l’accés estranger a Fable 5 i Mythos 5, podria fer el mateix amb models d’OpenAI, Google, xAI o Meta? On se situa el llindar per considerar que un model és un actiu de seguretat nacional? En les seves capacitats de ciberseguretat? En el seu raonament general? En la seva autonomia? En la seva capacitat per dissenyar codi o assistir en investigació científica sensible?
En conclusió, la suspensió de Claude Fable 5 i Claude Mythos 5 per motius de seguretat nacional marca un punt d’inflexió. Fins ara, la cursa de la IA s’explicava sobretot en termes de llançaments, rendiment, finestres de context i casos d’ús. A partir d’ara també s’haurà d’explicar en termes de permisos, nacionalitat, exportacions, aliances i geopolítica.
Anthropic ha quedat atrapada en la contradicció central de la IA avançada: construir models prou poderosos per defensar infraestructures crítiques implica crear eines prou poderoses per preocupar els governs. L’empresa sosté que la mesura és excessiva i basada en informació insuficient. Washington considera que el risc justifica intervenir. Entre ambdues posicions es dibuixa el futur immediat de la intel·ligència artificial: més potent, més útil, més estratègica i, per tant, molt menys lliure de circular pel món.
La pregunta ja no és només què pot fer Claude. La pregunta és qui tindrà permís per utilitzar-lo.
